Archive for the 'Jaume Vives' Category
Shakespeare in Catalonia.
En el desenvolupament de la informació- quan entra a donar detalls dels tants per cent segons un quadre adjunt- veig que la primera preocupació és l’atur i la precarietat laboral ( 37,5%) seguit de la millora de les polítiques socials ( 21,1%), l’habitatge ( 19,5%), etc.... i observo que el finançament ocupa l’onzè lloc del rànquing amb el 2,3 %, tal com diu l’enunciat de la noticia.
A cadascú li preocupa el que li preocupa, depenent de com li va en això de viure. Podria pensar que la gent pensa que si té un bon lloc de treball garantit i estable podrà resoldre millor els seus problemes i que si el Govern protegeix al més desafavorits i dependents la cosa ja els estaria bé.
Segurament tenen raó i per això calen polítiques en el sentit que marquen les preocupacions majoritàries. Però ...com es paguen aquestes misses?. Fer polítiques d’ocupació, d’habitatge, de protecció social, val diners. I els diners d’on surten? Ja ho sabem que del nostre treball i dels nostres impostos. I,el que potser és més important, on van?. Ja sabem qui és el màxim recaptador, l’Estat. I d’allà on van ...quans en tornen? Això és el finançament que sembla que tant poc prioritari hauria de ser pel Govern de la Generalitat segons els enquestats. Quans diners es perden en aquest anar i venir?. Això és el dèficit fiscal que alguns anomenem espoli.
Soc d’aquest 2,3% de ciutadans que jutgen prioritari el finançament de Catalunya i que penso que el Govern ha de negociar amb energia per un acord just pels catalans,- si més no, el que marca el vigent Estatut- que permeti donar satisfacció a les necessitats d’ocupació, de vivenda, d’ensenyament i de sanitat a la seva gent, però també a poder endegar polítiques de creixement econòmic, d’investigació científica i tecnològica, de creixement industrial i de consolidació de mercats.
I penso que el titular de premsa és intencionat i ens insinua un desencontre entre les prioritat del Govern de la Generalitat i els ciutadans de Catalunya, molt en la línia d’alguns “tabloides” madrilenys. El Govern el formen tres partits diferents amb diferents visions, però està obligat a actuar amb consens intern. Això obliga a estira-i-arronses permanents on uns estirem i uns altres procuren cedir poc, si més no, per no deixar amb les vergonyes al descobert als seus cosins espanyols. Potser m’ho fa pensar també les opinions del president Montilla publicades a la mateixa secció del mateix diari el mateix dia i expressades en un debat organitzat per la Fundació Rafael Campalans en el sentit que cal reflexionar sobre la qüestió catalana partint del problemes dels catalans més que el problema català, imagino que com a resposta a un catalanisme basat exclusivament en el suposat fet identitari.
Segurament la qüestió pots ser tan shakespeariana com el ser o no ser Estat El ser una nació sense estat i que està obligada a relacionar-se amb un estat. Aquest és el problema de Catalunya; Ser Estat pot ser la solució i aquesta és la meva prioritat. Comments are off for this post
‘Carta’ llegida a l’acte d’inauguració de l’exposició 1939, La fi d’una Guerra.
Aquesta és una exposició necessària perquè testimonia i documenta uns fets que alguns han intentat amagar i disfressar. Una època i un fets sobre els que s’ha mentit i que fins i tot han estat negats.
Les conseqüències d’aquell esdeveniment han generat rius de tinta i metres de pel·lícules; vencedors i vençuts les han explicades i les han analitzades des de diferents punts de vista, segurament cap d’ells amb prou rigor històric.
La mostra d’avui és una mostra molt local, molt propera, que ens situa en una Badalona de l’any 39, a través d’imatges i d’objectes que alguns dels presents podeu recordar o bé n’heu sentit parlar pels relats dels més grans.
Badalona, com tantes altres ciutats del bàndol republicà va patir la guerra i la postguerra amb les misèries i la repressió per part dels vencedors. I a Badalona especialment es va voler exemplaritzar aquella repressió amb la figura de Frederic Xifré, alcalde republicà que va ser jutjat per un consell de guerra que va donar legalitat al seu assassinat. Frederic Xifré va pagar per haver estat alcalde de Badalona, per ser republicà i per ser demòcrata, convertint-lo amb el símbol del poder que els vencedors exercien sobre aquelles persones de la nostra ciutat que havien defensat l’ordre legalment constituït ( la república) i la democràcia. Permeteu-me doncs, que en faci aquesta especial menció.
Després de quasi 70 anys dels fets que avui s’exposen, els ciutadans de Badalona tornem a viure en una democràcia que es va veure aturada i que va patir un retard considerable respecte d’altres del mateix àmbit europeu. Sense aquesta interrupció d’un model progressista d’organització política i social, de ben segur s’hagués pogut donar satisfacció a molts dels anhels socials i nacionals dels catalans del segle XX.
El meu agraïment a totes aquelles persones que han preservat la memòria, que ha conservat objectes que la certifiquen i que han tingut la generositat d’aportar estris, fotografies i material per aquesta exposició. Els records i la memòria no tant sols son personals sinó que esdevenen col·lectius quan som capaços de posar-los en comú i compartir-los. Felicito un cop més l’equip tècnic del Museu pel bon resultat del la seva feina.
Espero ben aviat, visitar aquesta exposició i, en propers actes, saludar-vos personalment.' Comments are off for this post
Fer front a la crisi però també al dèficit estructural.
Places i carrers, equipaments culturals, esportius i centres educatius veuran millores substancials aquest 2009
El Fons Estatal d’Inversió Local, a compte del dèficit públic, injectarà 38 milions d’euros a Badalona per a projectes a desenvolupar aquest any 2009. Facilitarà que unes 700 persones puguin accedir a una feina temporal i un volum important de contractacions d’obres en temps de crisi.
Aquest fons no dóna solució, però, al que es ve reclamant des de fa molt de temps per part dels ajuntaments catalans al govern central: una millora del sistema de finançament local amb mesures contra el dèficit estructural.
L’arribada d’aquests diners permetrà una sèrie d’actuacions, 53, de reurbanització de places i carrers; de reforma d’equipaments culturals, d’esportius i de millora de centres educatius. Notarem molt els seus efectes positius perquè seran obres molt properes. Tanmateix, dues observacions: la ciutat viurà importants canvis però no tots els que necessita; i la simultaneitat d’obres, demanarà comprensió per les dificultats temporals que se’n puguin derivar tot i els esforços municipals perquè siguin mínims.
Bon estatut?… i feliç any nou!!
D’aquesta manera, pel Nadal de 2005 felicitava a tots els lectors del BÉTULO. El títol que vaig donar en aquella ocasió a la meva col·laboració era “Bon estatut i feliç any nou” .
Enguany, lamento molt que s’imposi el pragmatisme i juntament amb el meu desig d’un bon any per a tots els meus conciutadans he de manifestar la meva poca fe en un bon estatut. Aquest estatut, producte de pactes mesquins i retallades inacabables, resta encara, a dia d’avui en mans d’un Tribunal Constitucional al que importa poc o gens allò que els catalans volem. No contents amb això, l’estat espanyol ens castiga econòmicament (amb la incidència que comporta en les polítiques socials a Badalona) incomplint de forma reiterada la seva obligació i el seu compromís de dotar Catalunya d’un finançament adequat a les seves necessitats. Tot això en l’any en que finalment s’han publicat les balances fiscals que, tot i fer-ho amb la boca petita han deixat al descobert l’espoli continuat que patim els catalans. Malgrat tot, que en l’àmbit personal passem unes bones festes. I bon any 2009. Comments are off for this post
Badalona és capital.
Aquests darrers dies hem assistit a la proclamació de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana 2010. No per esperada ha estat menys apreciada. El repte que demanàvem ens l’han acceptat. La primera reacció és de felicitació col·lectiva, aquest important pas per posar Badalona en el mapa de la cultura catalana en lletres grans és mèrit de tothom, de tota la gent i totes les entitats que hi ha donat suport des de bon començament i és a ells a qui cal dedicar aquesta primera victòria.
La gran victòria serà la de mantenir durant tot aquest procés el consens polític i social. Badalona es mereix un autèntic projecte de ciutat compartit que sigui capaç de fer-nos pujar la nostra autoestima com a ciutadans i en el que tothom estigui convidat a fer-hi aportacions positives.
A l’esclat de felicitat el segueix l’esclat de feina. L’esforç esmerçat durant tot el procés de la candidatura era només el preàmbul d’allò que ara ens toca: dedicar-nos en cos i ànima a posar en valor Badalona i els seus valors culturals, ja siguin patrimonials, tradicionals, creatius o literaris. El que acabarà comptant, serà que durant un període de temps, Badalona haurà estat Capital.
Arts escèniques per a tothom.
Aquesta voluntat d’oferir un bon servei públic a l’abast de totes les economies, ha vingut complementada amb una política d’abonaments que ens ha portat a ocupar en pocs dies el 57% del total de butaques posades a la venda fins a final d’any; 288 usuaris del teatre han relacionat la qualitat dels espectacles programats amb el preu de l’entrada i han decidit assegurar-se el seient per aquelles actuacions que més els agradaven o no volien perdre’s, i ho han fet a un preu altament competitiu comparat amb altres equipaments d’aquesta naturalesa de diverses ciutats metropolitanes i capitals de comarca.
La facilitat d’accés a la cultura en general, i a les arts escèniques en particular, per a un sector de població cada vegada més gran és un dels objectius prioritaris d’aquest govern. Compromisos que es van complint. Comments are off for this post
Inversions ambicioses; ambicions contingudes.
L’exercici pressupostari (preveure, pressuposar) és sempre arriscat i si aquest exercici és de llarg recorregut, encara més. Malgrat tot, les administracions locals hem de fer-lo, aquest exercici, per què cal tenir presents les prioritats que en matèria d’inversions s’han de fer al municipi, inversions a fer en un període que correspon al del mandat municipal.
El govern municipal ha presentat els números d’aquest pressupost d’inversions del mandat, i amb la mirada posada en la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010 s’han començat a fer previsions per assegurar l’èxit del projecte. Veiem uns quants exemples: una dotació de 500.000 € genèrica per la Capital de la Cultura Catalana, instal·lació d’una conxa acústica al Teatre Zorrilla i altres millores al mateix equipament, obres de millora al Teatre Principal, museïtzació del jaciment arqueològic de Font i Cussó, la seva connexió amb les Termes Romanes del Museu, etc.
La conjuntura econòmica, en plena època de crisi, no és del tot favorable, però un esdeveniment d’aquesta naturalesa ha de prendre’s com a una oportunitat única de donar una bona sacsejada a la cultura local i ser capaços d’establir un abans i un després del 2010.
La meva intervenció en l’aprovació del pressupost d’inversions del període 2008-2011.
Ple municipal 29/07/08.
Ara fa un any, vam fer públic un document, un full de ruta amb els compromisos de govern. Ens fixàvem un conjunt d’actuacions i de línies de treball que ha pogut conèixer la ciutadania de Badalona.
Avançàvem també que algunes actuacions requerien més de quatre anys per portar-les a terme com l’Illa Central o la posada al dia del nucli històric de Dalt de la Vila; en canvi d’altres podien realitzar-se dins el mandat, com la remodelació de la Rambla i la urbanització de Sant Antoni a Canyet.
D’ençà d’aquell moment, el govern ha anat avançant amb determinació. De forma unitària tot i alguns matisos que s’han hagut d’expressar puntualment.
Per aquest pressupost d’inversions, comptem amb una hisenda sanejada a l’anterior mandat municipal i per tant, amb capacitat d’endeutament. Davant dels efectes de la crisi econòmica, la nostra situació ens permet encarar amb ponderació, amb contenció calculada però també amb confiança i ambició el pressupost d’inversions que avui presentem. El cinturó ens l’haurem d’estrènyer força al proper pressupost ordinari i com a govern proposarem aquelles mesures d’ajust i de correcció pressupostària que siguin necessàries.
Deia que són uns pressupostos d’ambició i contenció calculada.
Ambició calculada perquè es basen, com deia, en un full de ruta que el govern s’ha fixat de complir al final de mandat i per tant no renúncia a autoexigir-se malgrat que l’escenari econòmic a dia d’avui ens obliga a la prudència pressupostària.
Contenció calculada perquè essent conscients dels criteris d’austeritat pels propers anys, també som conscients que la inversió pública de l’ajuntament és un factor dinàmic de l’economia de la ciutat, és un indicador que ajuda en temps de crisi, a suportar la desacceleració de l’economia. En aquest sentit els agents econòmics i socials de la ciutat ens demanen que no baixem la guàrdia en quan la inversió pública en els pressupostos que presentem avui. Aquests, en la mesura del possible, també compleixen aquesta expectativa de contenció molt calculada, però no austers.
En definitiva són els pressupostos d’inversions que equilibren l’ambició i la contenció, però segons el nostre punt de vista, repeteixo, sense ser austers.
I si em permeten que entri en qüestions més concretes, els he de dir que són pressupostos que compleixen els plantejaments mínims que ens havíem proposat per a la cultura a la ciutat.
El pressupostos d’inversions 2008-2011 està encaminat a la millora i modernització dels nostres equipaments culturals:
· El Teatre Zorrilla rebrà una inversió en el seu 10è aniversari de la seva inauguració. Mantenir-lo al dia i millorar-ne la seva projecció metropolitana és un objectiu compartit de l’equip de govern.
· El mateix passa amb el Teatre Principal, que també rebrà millores d’adequació per garantir un servei que té un altíssim nivell d’utilització. La xarxa de centres cívics i la xarxa de biblioteques, els que em diem acció cultural territorial, els equipmanets de cultura als barris també rebran una injecció econòmica per la seva millora. Hi havia uun compromís També a millorar els equipaments dels barris. En aquest sentit, aquests pressupostos serviran per millorar i modernitzar els seus equipaments.
El projecte de ciutat romana en el qual l’equip de Govern està clarament compromès, també hi és en aquests pressupostos. Incorporem el compromís de museïtzació de la connexió de les Termes amb el Decumanus per fer visible i visitable el patrimoni romà soterrat més important del país.
En aquests pressupostos també incorporem millores importants en el Museu.
Hi ha una important inversió en el nucli antic de Dalt de la Vila.
El compromís del Govern amb la Capitalitat de la Cultura Catalana es veu reflectit també amb el pressupost. Cal dir que la inversió no està definida perquè en aquests moments estem fent la proposta de candidatura. Cal esperar també a ser nomenats Capital de la Cultura Catalana, la qual cosa es farà a final d’any.
Tot i així, m’agradaria assenyalar que altres projectes emblemàtics o importants per a la ciutat, no tenen reflex en aquest pressupost d’inversions, es tracta de projectes com el parc Serentill i ca l’Andal, que tindran finançament privat en el moment en què els tribunals, per una banda, i la definició de projecte del lateral de l’autopista per l’altra, permetin avançar. Aquests dos projectes han de permetre desencallar diversos equipaments interrelacionats en aquella zona de la ciutat (biblioteca, equipament socio-cultural i escola d’educació especial).
Però no voldria deixar d’assenyalar importants projectes ciutadans: La Rambla, ca l’Arnús, plaça Enginyer Deulofeu, clavegueram, mobiliari urbà i jocs infantils; Llei de Barris, etc. I també rehabilitació de façanes, millora els centres docents i els equipaments esportius.
I recordar que les inversions en l’àmbit de l’administració local no són només pedra o, en tot cas, si són pedres ho són al servei de les persones.
I, tractant-se de persones, qualsevol pressupost serà sempre insuficient, per nosaltres i pel conjunt del Govern, però ha estat un pressupost amb consens i ajustat a les possibilitats.
I parlant encara de persones, no vull deixar de recordar la importància social d’aquesta aprovació d’avui: arranjar calçades i voreres, renovar el clavegueram, oferir més seguretat a través de la guàrdia urbana, reforma i millores dels mercats municipals i dels eixos viaris del comerç de proximitat, així com un pas gegantí en la implementació del servei de teleassistències.
És per totes aquestes raons que donem suport a aquest pressupost d’inversions per aquest mandat.
Badalona 2010: tradició i modernitat cultural.
I el repte és important. Hem de saber posar de manifest que és la cultura catalana del segle XXI en l’àmbit metropolità. Hem de començar a trencar anys d’inèrcia per plantejar-nos sense complexes que és la CULTURA CATALANA en aquestes primeries de segle. No es tracta de renunciar al nostre passat i a la nostra (riquíssima) tradició, no es tracta de potenciar només noves expressions culturals, no es tracta de fer, únicament, un gran aparador de la nostra potencialitat organitzadora de programació cultural. Es tracta de definir i desenvolupar el concepte cultura en tota la seva extensió, es tracta de preguntar-nos què és avui la cultura catalana? I es tracta, està clar, de donar resposta a la pregunta.
Tindrem tot un any per posar sobre el terreny un nou model cultural, un model que, tot respectant els costums i el calendari festiu, innovi amb propostes agosarades. Tradició i modernitat han estat les paraules més fetes servir a l’hora d’explicar el projecte. En aquest sentit estem treballant. Comments are off for this post
Posem-li plaça de l’Alcalde Xifré.
Des d'ERC Badalona es reivindica la proposta de nom de plaça de l'Alcalde Xifré per a l'illa central. Podeu conèixer els arguments en el següent document:
"La transformació urbanística endegada al centre de la ciutat que ha comportat l'enderrocament dels edificis de l'illa central i la modificació del PGM dels carrers Anselm Clavé i de la Creu, ha deixat un gran espai lliure que esdevindrà una plaça de referència.
De forma paral·lela al debat sobre la configuració urbanística d’aquest espai, des de l'any 2002, promovem el nom de plaça de l'Alcalde Xifré. ERC a Badalona va organitzar un primer acte públic de reconeixement a la seva figura al Museu de Badalona i va demanar el nom per a la nova plaça a la comissió del nomenclàtor municipal acompanyada d'uns centenars de signatures.
Esquerra promou des de fa uns anys el nom de plaça de l’Alcalde Xifré sense entrar en cap competició amb d’altres noms possibles tot i que entén que els que impulsen alguna altra proposta haurien de respondre sobre quines són les motivacions que els porten ara a fer-ho.
L’Alcalde Xifré és un símbol de la democràcia. Va ser assassinat pels feixistes el 15 de febrer de 1940 pel sol fet d'haver estat escollit democràticament alcalde de Badalona. El seu cas esdevé paradigmàtic de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista.
L’Alcalde Xifré és un nom que només es pot defensar a Badalona, mentre que d’altres noms i propostes poden estar en qualsevol plaça o carrer dels Països Catalans.
La proposta de nom té un caràcter de consens i està compromesa amb la memòria històrica.
Des d’un punt de vista del nomenclàtor de carrers i places i també urbanístic, cal assenyalar que el nom de plaça de l'Alcalde Xifré existeix des del 27 d'abril de 1979. Va ser un dels noms que el primer Ple municipal del primer Ajuntament democràtic va utilitzar per substituir els imposats pel règim franquista. Des d'aleshores denomina a una petita plaça verda de forma triangular. Ara, els canvis urbanístics faran que s’integri dins el gran espai de la nova plaça central. Ja que és preexistent proposem donar-li nom a tot el conjunt.
Per què Xifré és un símbol que transcendeix qualsevol afiliació política?
Frederic Xifré i Masferrer era un industrial membre d’ERC, primer regidor i després escollit alcalde de Badalona el març de 1936. Quan va esclatar la Guerra Civil era el batlle de la ciutat; va salvar nombroses vides de gent perseguida i va enfrontar-se a la violència dels grups d'incontrolats. Amenaçat per aquests, va marxar a França el 1937; les circumstàncies van fer que fos cessat de tots els seus càrrecs. Va tornar l’any 1938, fixant la residència a Alella i a petició dels treballadors de la seva fàbrica es desplaçava amb discreció a Badalona per a dirigir-la. Com que no tenia delictes de sang no va marxar quan van arribar els franquistes; així, va ser detingut i tot i els nombrosos avals de gent significada amb el nou règim i la signatura de tots els treballadors de la seva fàbrica, jugant-se-la en una època molt perillosa, va ser assassinat per la pressió d'una mà negra cegada pel desig de venjança.
Va cometre's una gran injustícia amb un home bo i el silenci encara té força.
Posem-li plaça de l’Alcalde Xifré! "
