Archive for the 'Jaume Vives' Category
Relleu o successió ?
“On queda el principi democràtic de la responsabilitat de l’electe?”
Les monarquies hereditàries, testimonis i models d’èpoques pretèrites que voldríem que es mantinguessin només als llibres d’història antiga, tenien (i tenen) una llista. La llista on apunten aquelles persones que tenen dret? a heretar el reialme: els fills, les filles (per aquest ordre) les dones (o homes), els nets, els nebots, els cosins i altres parents. Tot plegat, un sistema força arcaic i ridícul de traspàs de poder polític al segle XXI.
Avui, sembla que el partit majoritari de l’esquerra, un cop oblidat del tot el compromís amb la república com a forma d’organització de l’estat (qui se’n recorda ja d’això?), adopta i adapta formes monàrquiques per resoldre els seus conflictes interns de poders i relleus. Ordena contínuament la seva pròpia llista.
On queda el principi democràtic de la responsabilitat de l’electe cap els seus electors si no es manté el compromís? I, encara que sigui legal, hem de trobar just que s’assigni una alcaldia, sense haver purgat la prova del cap de llista?
Almenys, les monarquies tenen ordre a la seva llista i “a rey muerto, rey puesto” tothom sap qui és el següent, sigui una cerimònia de coronació o decapitació.
Comments are off for this postCap a un reforçament cultural i ciutadà.
El govern de la ciutat, dintre dels seus compromisos pel mandat fa una aposta clara per incentivar el consum cultural. Un treball recent de la Diputació de Barcelona, (maig - juliol 2007) situa els hàbits de consum cultural a Badalona lleugerament per sota de la mitjana dels 22 municipis considerats en aquest estudi. Segurament que les xifres comparades, més que preocupar-nos han d’ocupar-nos. Això vol dir insistir en el treball d’oferir una programació cultural diversa i motivadora: el teatre Zorrilla, els centres cívics, les biblioteques, l’espai Betúlia, el Museu son centres generadors d’activitat cultural dels quals hem de saber fer-ne difusió.
Exposicions, concerts, teatre, dansa, cinema, festes, llibres i diaris, revistes, internet, la possibilitat de consumir cultura és avui més a l’abast que mai. Ara el que cal és pujar el llistó, ser exigents en les nostres pretensions i difondre tot allò veritablement interessant. La ciutadania ho agrairà.
Amb el Nadal a tocar i amb els reis d’Orient de camí, val la pena manifestar bons desitjos pel nou any: que tothom pugui veure realitzades les seves inquietuds més íntimes i sentides.
Un bon 2008 per a tota Badalona.
Comments are off for this post
Exposicions, concerts, teatre, dansa, cinema, festes, llibres i diaris, revistes, internet, la possibilitat de consumir cultura és avui més a l’abast que mai. Ara el que cal és pujar el llistó, ser exigents en les nostres pretensions i difondre tot allò veritablement interessant. La ciutadania ho agrairà.
Amb el Nadal a tocar i amb els reis d’Orient de camí, val la pena manifestar bons desitjos pel nou any: que tothom pugui veure realitzades les seves inquietuds més íntimes i sentides.
Un bon 2008 per a tota Badalona.
Comments are off for this post
Salvem Dalt la Vila! Qui salvarà Dalt la Vila?
El debat és encès, però és l’hora de baixar-ne la temperatura i posar-nos a la feina. No hi ha un Dalt la Vila. Tots tenim el nostre Dalt la Vila al cap. No hi hauran uns salvadors de Dalt la Vila, o tots la salvem o Dalt la Vila ho té difícil. Cadascú de nosaltres haurà de fer-hi les seves aportacions i les seves renúncies, la finalitat és aconseguir que el resultat, en darrera instància, s’assembli a allò que podríem anomenar la voluntat mitjanament manifestada.
Dalt la Vila no en necessita de salvadors. Dalt la Vila necessita compromisos, idees i treball: compromisos per evitar que mai més la manca de propostes paralitzi i adormi tot un barri, idees per poder conjuminar en un mateix paquet els drets dels uns amb els punts de vista dels altres i treball per que només amb l’execució dels compromisos i les idees podrem fer de Dalt la Vila el barri de referència que tots volem.
Tenim l’oportunitat de fer-ho i hem d’esforçar-nos per aconseguir-ho. Rebutgem messianismes sobrevinguts i rebutgem la idea de tornar a començar de nou. L’única idea que donem per bona és la del diàleg: cap esperit il·luminat vindrà amb una solució màgica. Qui en vulgui parlar ara té l’oportunitat. Escoltem-nos. Comments are off for this post
Dalt la Vila no en necessita de salvadors. Dalt la Vila necessita compromisos, idees i treball: compromisos per evitar que mai més la manca de propostes paralitzi i adormi tot un barri, idees per poder conjuminar en un mateix paquet els drets dels uns amb els punts de vista dels altres i treball per que només amb l’execució dels compromisos i les idees podrem fer de Dalt la Vila el barri de referència que tots volem.
Tenim l’oportunitat de fer-ho i hem d’esforçar-nos per aconseguir-ho. Rebutgem messianismes sobrevinguts i rebutgem la idea de tornar a començar de nou. L’única idea que donem per bona és la del diàleg: cap esperit il·luminat vindrà amb una solució màgica. Qui en vulgui parlar ara té l’oportunitat. Escoltem-nos. Comments are off for this post
Notes personals i transferibles (16). EL MÈTODE
Tot això ve a tomb per explicar que al nou govern municipal, no tothom s’ha après, encara, els mètodes (i no te res a veure amb fer comèdia)
Malgrat haver utilitzat (crec recordar) aquest argument en alguna ocasió, la seva oportunitat no em deixa dubtes a l’hora d’utilitzar-lo:
Konstantin Stanislavski (actor, director i teòric teatral, 1863-1938) va desenvolupar un sistema d’interpretació que pretenia, a través d’un “realisme psicològic” projectar de forma versemblant cap els espectadors el món emotiu dels personatges, sense artificis. Aquest sistema ha passat a la història com el “mètode Stanislavski”, o per ser encara més precís, senzillament com “el mètode”.
Però tothom sap que és un mètode? El diccionari el defineix com: “Obra elemental per a iniciar-se en l’aprenentatge d’una disciplina, d’una tècnica, etc.”
però també és el “camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per arribar a un fi”
Tot això venia a tomb per explicar que al nou govern municipal, no tothom s’ha après, encara, els mètodes (i no te res a veure amb fer comèdia): el ple municipal havia pres uns acords determinats, concretament la creació d’unes comissions redactores que enllestissin les ordenances de mercats no sedentaris i la de civisme. I davant la sorpresa de propis i algun estrany, apareixen al mitjans de comunicació els regidors que han de liderar els processos: l’un és noticia a la premsa per que explica unes “negociacions de l’ordenança” amb els marxants abans que es reuneixi la pròpia comissió redactora, i l’altra filtra a la premsa, l’esborrany de l’ordenança de civisme i el quadre de sancions que proposarà discutir –suposo- tot coincidint amb la primera reunió de la comissió.
Es fa difícil treballar així. Quan l’objectiu no és el consens, quan l’objectiu és només tenir un bon gabinet de premsa per sortir als “papers” anem pel mal borràs. És que no hi haurà manera que, tots plegats, ens adoctrinem en polítiques de GOVERNS DE COALICIÓ ?.
Recomano la lectura del llibre de Joan Ridao "Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006", un text que defensa la cultura del pacte de govern. Fa falta, molta falta.
Notes personals i transferibles (15). NEOFEIXISME.
Podria semblar que quan manifesto públicament que la dreta espanyola ha transformat Badalona “en una mena de laboratori d’idees properes al neofeixisme” ho faig de forma gratuïta, però no és així.
No és només que la raó, dissortadament, m’acompanya en aquesta incursió, és que fins i tot el sentit més literal de les paraules també hem fa costat: si bé el Diccionari català-valencià-balear explica que etimològicament feixisme és una veu que ve de l’italià fascio (fasci di combattimento), la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans diu: “Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social”. I el Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana diu: “Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb que hom s’imposa a una persona o a un grup”.
En un acte de condescendència política, en adreçar-me als meus interlocutors vaig utilitzar el prefix neo, perque estic convençut que molts d’ells encara no havien nascut quan Mussolini implantava i “PoPularitzava” aquest “peculiar” sistema polític i per tant, entenc que no els puc imputar una pertinença directa al feixisme.
Però en qualsevol cas, anar pel món “defensant” les idees llençant “croxets” de dreta és un model neofeixista.
Aguantar megàfons en manifestacions xenòfobes és una actitud neofeixista.
Anar amenaçant el jovent independentista és una actitud neofeixista.
Estar vinculat als Guerrilleros de Cristo Rey o als Peones Negros és neofeixisme.
No convocar assemblees per elegir els seus representants és neofeixisme que, a més, amb la llei de partits polítics a la ma, podria portar a instar la seva il·legalització pel fet de no ajustar els seus processos interns a mètodes democràtics.
Però avui per avui, no crec que ni Garzón, ni Grande-Marlaska, ni tota l’Audiencia Nacional en pes estiguin per la feina. Deuen tenir altres coses al cap. Segur.
Comments are off for this post
No és només que la raó, dissortadament, m’acompanya en aquesta incursió, és que fins i tot el sentit més literal de les paraules també hem fa costat: si bé el Diccionari català-valencià-balear explica que etimològicament feixisme és una veu que ve de l’italià fascio (fasci di combattimento), la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans diu: “Moviment polític caracteritzat per la submissió total a un líder que concentra tots els poders, per l’exaltació del nacionalisme i per l’eliminació violenta de l’oposició política i social”. I el Gran Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana diu: “Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb que hom s’imposa a una persona o a un grup”.
En un acte de condescendència política, en adreçar-me als meus interlocutors vaig utilitzar el prefix neo, perque estic convençut que molts d’ells encara no havien nascut quan Mussolini implantava i “PoPularitzava” aquest “peculiar” sistema polític i per tant, entenc que no els puc imputar una pertinença directa al feixisme.
Però en qualsevol cas, anar pel món “defensant” les idees llençant “croxets” de dreta és un model neofeixista.
Aguantar megàfons en manifestacions xenòfobes és una actitud neofeixista.
Anar amenaçant el jovent independentista és una actitud neofeixista.
Estar vinculat als Guerrilleros de Cristo Rey o als Peones Negros és neofeixisme.
No convocar assemblees per elegir els seus representants és neofeixisme que, a més, amb la llei de partits polítics a la ma, podria portar a instar la seva il·legalització pel fet de no ajustar els seus processos interns a mètodes democràtics.
Però avui per avui, no crec que ni Garzón, ni Grande-Marlaska, ni tota l’Audiencia Nacional en pes estiguin per la feina. Deuen tenir altres coses al cap. Segur.
Comments are off for this post
Intervenció al Ple Extraordinari del 15 d’octubre de 2007
Des del mandat passat, el meu grup ve insistint, no en la percepció, si no en la constatació que el PP ha transformat Badalona en una mena de laboratori d’idees properes al neofeixisme. Ho fan a través del desenvolupament d’argumentaris polítics basats en la por i en la inseguretat.
Un nou exemple: avui, per aconseguir uns minuts mediàtics, no tenen cap reserva mental ni ideològica a tornar a dir tota mena de mentides.
Vostès, s’aprofiten de la seva situació d’irresponsabilitat, per que vostès són l`únic grup d’aquesta sala que no han tingut, ni tenen, ni tindran mai responsabilitats de govern, a la vista de les preferències i voluntats manifestades per la resta de grups municipals.
La qüestió que ens porta avui aquí arrenca quan el Govern de Badalona fa pública la feina de la Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de controlar, mediar o eradicar els pisos sobreocupats conflictius o no a Badalona. Els resultats indiquen que ens trobem en la bona línia, afrontant el problema sense minimitzar-lo, treballant amb la determinació d’una qüestió encara no resolta. I per que no s’ha resolt, cal no baixar la guàrdia.
I aquesta és una feina que per l’excel·lent actuació d’uns molt bons professionals va donant resultats positius, sobretot per a la gent dels barris que viuen de prop la problemàtica dels pisos sobreocupats i que van percebent aquesta millora.
Els resultats obtinguts i anunciats a l’informe són la foto fixa d’un moment determinat, després del darrer any de treball, un any que - convé no oblidar-ho- s’encavalca entre el mandat anterior i l’actual, detall que convindria, repeteixo, que ho perdessin de vista tots els grups representats en aquesta sala.
Però com és de sentit comú, i per tant compartit, encara hi ha molta feina per fer, amb consens polític i social, però sempre amb esperit constructiu. I amb aquesta determinació està posicionat el grup d’Esquerra, i amb aquesta determinació està posicionat aquest Govern de Progrés.
Altra cosa , com fa darrerament Iniciativa - tot i que ara el senyor Sagués parli d’espectacle mediàtic al referir-se al ple d’avui- és traslladar primer als mitjans de comunicació propostes reclamant consens que no han estat vehiculades abans cap els mecanismes participatius que sempre reclamen però que passen al darrera dels possibles beneficis mediàtics. I no puc deixar de contestar-li el seu comentari de falta de respecte en no haver contestat la seva carta: senzillament, en la seva carta ni reclama ni demana resposta, es limita a reconèixer l’existència de mecanismes de participació i demana la creació d’un de nou, inconcret i buit de contingut, una taula de reflexió liderada per l’alcaldessa.
A partir del Pacte Nacional per l’Habitatge, la propera Llei del Dret a l’Habitatge permetrà als municipis una major capacitat d’intervenció per actuar sobre els pisos sobreocupats, per actuar sobre l’infrahabitatge i per ampliar el número d’habitatges de compra i sobretot de lloguer a preus més assequibles.
I per anar acabant, un darrer aspecte: no ha de barrejar-se la problemàtica dels pisos sobreocupats amb les actuacions molt més àmplies i transversals dels processos d’acollida a persones nouvingudes recollides al Pla de Convivència, liderat fins el maig passat per la Regidoria de Drets Civils i Convivència i ara per la Regidoria de Ciutadania i Convivència. I quan parlem de ciutadans en situació irregular, ens hauríem de fer la reflexió sobre si la presència a Badalona de ciutadans en situació irregular no respon i està motivada per contractes laborals irregulars.
Tanmateix, però, la valoració d’aquest informe a que feia referència i la continuïtat del treball, sembla generar una certa coïssor al PP, al PP li cou perquè incideix en la seva estratègia de treure profit polític dels problemes de la ciutat i de la sensació d’inseguretat, encara que en determinades ocasions siguin autors materials del foment i la inducció, conducció i propagació d’aquestes situacions: qui no recorda les manifestacions del mandat passat, sponsoritzades pel partit del senyor Garcia?, qui no recorda un regidor d’aquesta sala dient en un conegut curtmetratge de terror que no es podia anar pels carrers de Badalona tocades les vuit del vespre?
Vostès, amb la seva actitud demagògica i afany de fer dir als altres el que vostès volen que diguin, amplifiquen la crispació i fan bona la dita que utilitzava el regidor Pera fa un moment:”quant pitjor, millor”, per vostès, es clar, no pel conjunt de la ciutat. Comments are off for this post
Un nou exemple: avui, per aconseguir uns minuts mediàtics, no tenen cap reserva mental ni ideològica a tornar a dir tota mena de mentides.
Vostès, s’aprofiten de la seva situació d’irresponsabilitat, per que vostès són l`únic grup d’aquesta sala que no han tingut, ni tenen, ni tindran mai responsabilitats de govern, a la vista de les preferències i voluntats manifestades per la resta de grups municipals.
La qüestió que ens porta avui aquí arrenca quan el Govern de Badalona fa pública la feina de la Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de controlar, mediar o eradicar els pisos sobreocupats conflictius o no a Badalona. Els resultats indiquen que ens trobem en la bona línia, afrontant el problema sense minimitzar-lo, treballant amb la determinació d’una qüestió encara no resolta. I per que no s’ha resolt, cal no baixar la guàrdia.
I aquesta és una feina que per l’excel·lent actuació d’uns molt bons professionals va donant resultats positius, sobretot per a la gent dels barris que viuen de prop la problemàtica dels pisos sobreocupats i que van percebent aquesta millora.
Els resultats obtinguts i anunciats a l’informe són la foto fixa d’un moment determinat, després del darrer any de treball, un any que - convé no oblidar-ho- s’encavalca entre el mandat anterior i l’actual, detall que convindria, repeteixo, que ho perdessin de vista tots els grups representats en aquesta sala.
Però com és de sentit comú, i per tant compartit, encara hi ha molta feina per fer, amb consens polític i social, però sempre amb esperit constructiu. I amb aquesta determinació està posicionat el grup d’Esquerra, i amb aquesta determinació està posicionat aquest Govern de Progrés.
Altra cosa , com fa darrerament Iniciativa - tot i que ara el senyor Sagués parli d’espectacle mediàtic al referir-se al ple d’avui- és traslladar primer als mitjans de comunicació propostes reclamant consens que no han estat vehiculades abans cap els mecanismes participatius que sempre reclamen però que passen al darrera dels possibles beneficis mediàtics. I no puc deixar de contestar-li el seu comentari de falta de respecte en no haver contestat la seva carta: senzillament, en la seva carta ni reclama ni demana resposta, es limita a reconèixer l’existència de mecanismes de participació i demana la creació d’un de nou, inconcret i buit de contingut, una taula de reflexió liderada per l’alcaldessa.
A partir del Pacte Nacional per l’Habitatge, la propera Llei del Dret a l’Habitatge permetrà als municipis una major capacitat d’intervenció per actuar sobre els pisos sobreocupats, per actuar sobre l’infrahabitatge i per ampliar el número d’habitatges de compra i sobretot de lloguer a preus més assequibles.
I per anar acabant, un darrer aspecte: no ha de barrejar-se la problemàtica dels pisos sobreocupats amb les actuacions molt més àmplies i transversals dels processos d’acollida a persones nouvingudes recollides al Pla de Convivència, liderat fins el maig passat per la Regidoria de Drets Civils i Convivència i ara per la Regidoria de Ciutadania i Convivència. I quan parlem de ciutadans en situació irregular, ens hauríem de fer la reflexió sobre si la presència a Badalona de ciutadans en situació irregular no respon i està motivada per contractes laborals irregulars.
Tanmateix, però, la valoració d’aquest informe a que feia referència i la continuïtat del treball, sembla generar una certa coïssor al PP, al PP li cou perquè incideix en la seva estratègia de treure profit polític dels problemes de la ciutat i de la sensació d’inseguretat, encara que en determinades ocasions siguin autors materials del foment i la inducció, conducció i propagació d’aquestes situacions: qui no recorda les manifestacions del mandat passat, sponsoritzades pel partit del senyor Garcia?, qui no recorda un regidor d’aquesta sala dient en un conegut curtmetratge de terror que no es podia anar pels carrers de Badalona tocades les vuit del vespre?
Vostès, amb la seva actitud demagògica i afany de fer dir als altres el que vostès volen que diguin, amplifiquen la crispació i fan bona la dita que utilitzava el regidor Pera fa un moment:”quant pitjor, millor”, per vostès, es clar, no pel conjunt de la ciutat. Comments are off for this post
De Frankfurt al món, passant per Badalona.
La cultura catalana acaba de rebre un dels impulsos més grans que ha rebut en la seva llarga trajectòria. La Fira de Frankfurt ha significat la visualització, des de fora d’una cultura que, des de “dintre” ens volen amagar: No és casual que només 5 universitats espanyoles (més enllà dels límits lingüístics catalans) ensenyin català i en canvi ho facin 26 universitats a Alemanya ! !. Preocupats i ocupats per l’esdevenidor de la nostra cultura i per la llengua en que s’expressa, no podem més que felicitar-nos per la projecció que una fira “comercial” acaba de donar a la nostra cultura.
I com que les casualitats existeixen, el calendari va fer que el mateix dia que s’inaugurava la fira del llibre a Alemanya, a Badalona s’iniciés la 19a edició dels cursos de l’Aula d’extensió universitària per a la gent gran de Badalona. Formació continuada per a gent que no vol perdre la capacitat de tenir opinió a través de la informació i l’actualització del seus coneixements. Persones que volen mantenir criteris personals sòlids quan podria semblar que el camí a la inevitable senectut els foragita de l’activitat intel·lectual. La nostra gent gran ens mostra, curs rere curs, la seva capacitat de convocatòria i la seva vocació cultural. Enhorabona !! Comments are off for this post
I com que les casualitats existeixen, el calendari va fer que el mateix dia que s’inaugurava la fira del llibre a Alemanya, a Badalona s’iniciés la 19a edició dels cursos de l’Aula d’extensió universitària per a la gent gran de Badalona. Formació continuada per a gent que no vol perdre la capacitat de tenir opinió a través de la informació i l’actualització del seus coneixements. Persones que volen mantenir criteris personals sòlids quan podria semblar que el camí a la inevitable senectut els foragita de l’activitat intel·lectual. La nostra gent gran ens mostra, curs rere curs, la seva capacitat de convocatòria i la seva vocació cultural. Enhorabona !! Comments are off for this post
Compromís i transparència.
El nou govern de progrés de Badalona ha fet públics els cinquanta compromisos que vol executar aquest mandat 2007-2011. La notícia en sí ja és innovadora: una reflexió en veu alta d’allò que creiem que és, a dia d’avui prioritari per a la ciutat i pel seu desenvolupament. La selecció dels compromisos, extrets dels programes electorals dels partits que formem l’equip de govern identifica a través dels eixos programàtics aquestes prioritats i el govern les ha fet públiques.
Però aquesta no és l’única novetat: pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, s’ha pres el compromís d’informar regularment l’electorat de l’evolució que vagin tenint els projectes continguts en els compromisos de govern. D’aquesta manera, completem el compromís de les prioritats amb l’exercici de la informació.
És evident que el “dia a dia” pot influir de manera decisiva en les accions de govern. No es poden deixar d’atendre els esdeveniments sobrevinguts que requereixin l’acció del govern ni s’han d’executar aquelles accions que necessitin d’un debat ciutadà més ampli. Però en qualsevol cas, la transparència informativa ha de ser la garantia del compromisos i la seva realització.
Comments are off for this post
Però aquesta no és l’única novetat: pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, s’ha pres el compromís d’informar regularment l’electorat de l’evolució que vagin tenint els projectes continguts en els compromisos de govern. D’aquesta manera, completem el compromís de les prioritats amb l’exercici de la informació.
És evident que el “dia a dia” pot influir de manera decisiva en les accions de govern. No es poden deixar d’atendre els esdeveniments sobrevinguts que requereixin l’acció del govern ni s’han d’executar aquelles accions que necessitin d’un debat ciutadà més ampli. Però en qualsevol cas, la transparència informativa ha de ser la garantia del compromisos i la seva realització.
Comments are off for this post
Notes personals i transferibles (14). Descobertes d’estiu.
Aquest agost ha deixat veure en tota la seva magnitud el gran espai central que s’obre al bell mig de Badalona, espai conegut com a Illa central, alguns també l’anomenen amb el nom d’en Fradera i pel qual jo i ERC reivindiquem (des del 2002, amb motiu d’un homenatge a l’alcalde republicà) el nom de l’alcalde Frederic Xifré.
Al respecte, el nou govern de la ciutat ha pres el compromís de revisar el projecte inicial i buscar el consens polític i social per trobar la solució arquitectònica i paisatgística que l’emplaçament es mereix.
Per tant, el debat queda obert. Ara caldrà veure com es canalitza aquest debat per tal que no quedi restringit a unes poques idees i a unes poques persones. Les nostres propostes (pel que fa a les cases arrenglerades al carrer de la Creu i al carrer Clavé) passen per aconseguir que els baixos d’aquest edificis es destinin a activitats comercials, fen restrictiu el concepte “sector terciari” per tal d’impedir la proliferació d’establiments d’oficines (entitats de crèdit, empreses de treball temporal, agències immobiliàries, etc) i garantir un continu comercial que vingui a donar continuïtat als eixos comercials del Centre amb els de Coll i Pujol i el Progrés (resolta definitivament l’afectació de Francesc Macià).
Quin ha de ser l’aspecte i l’alçada d’aquest edificis, a banda i banda de la plaça? Parlem-ne. Hem de promoure algun “edifici singular” per trencar la uniformitat de l’entorn? Parlem-ne.
I parlem també de l’ús de l’espai central: quin equipament?. El que tenim bastant clar és que d’acord amb la proposta de nom que fem per aquest espai, en la seva vessant monumental hi escau la simbologia adient: el record a les víctimes de la repressió franquista i a les víctimes del conflicte armat, tot incorporant-hi la iniciativa de CiU d’un monument a les víctimes dels bombardeigs.
A veure si som capaços, tots plegats, de saber estructurar el debat i aportar-hi esperit de consens. Tant de bo. Comments are off for this post
Al respecte, el nou govern de la ciutat ha pres el compromís de revisar el projecte inicial i buscar el consens polític i social per trobar la solució arquitectònica i paisatgística que l’emplaçament es mereix.
Per tant, el debat queda obert. Ara caldrà veure com es canalitza aquest debat per tal que no quedi restringit a unes poques idees i a unes poques persones. Les nostres propostes (pel que fa a les cases arrenglerades al carrer de la Creu i al carrer Clavé) passen per aconseguir que els baixos d’aquest edificis es destinin a activitats comercials, fen restrictiu el concepte “sector terciari” per tal d’impedir la proliferació d’establiments d’oficines (entitats de crèdit, empreses de treball temporal, agències immobiliàries, etc) i garantir un continu comercial que vingui a donar continuïtat als eixos comercials del Centre amb els de Coll i Pujol i el Progrés (resolta definitivament l’afectació de Francesc Macià).
Quin ha de ser l’aspecte i l’alçada d’aquest edificis, a banda i banda de la plaça? Parlem-ne. Hem de promoure algun “edifici singular” per trencar la uniformitat de l’entorn? Parlem-ne.
I parlem també de l’ús de l’espai central: quin equipament?. El que tenim bastant clar és que d’acord amb la proposta de nom que fem per aquest espai, en la seva vessant monumental hi escau la simbologia adient: el record a les víctimes de la repressió franquista i a les víctimes del conflicte armat, tot incorporant-hi la iniciativa de CiU d’un monument a les víctimes dels bombardeigs.
A veure si som capaços, tots plegats, de saber estructurar el debat i aportar-hi esperit de consens. Tant de bo. Comments are off for this post
Vives: «Hem de subvencionar les entitats pel que fan, no pel que són».
Entrevista publicada a El Punt (27/07/07) al regidor de Cultura i Patrimoni i del Districte 3, Jaume Vives.
–Quins objectius es planteja a Cultura?
–«Donar el tomb a la regidoria, que incorpora la gestió del patrimoni cultural. Bàsicament es tracta de fixar com a criteri que Badalona tingui una programació cultural de qualitat. El segon criteri és que la programació cultural tingui en compte el concepte d'interculturalitat, que no quedi només en una frase. El tercer criteri és que qualitat i interculturalitat han d'anar relligats i conduïts per la cultura pròpia, que és la catalana. Nosaltres entenem la cultura catalana com el fil conductor de tota l'acció cultural que hem de fer.»
–Com fomentarà la cultura catalana?
–«El que interessa veure és que el català i la cultura catalana són la llengua i la cultura d'acollida i, per tant, són comuns a tots els ciutadans de Badalona. Ha de ser el nexe d'unió que hem de tenir. Qualsevol manifestació cultural, vingui d'on vingui, ha de tenir com a nexe d'unió aquesta cultura pròpia.»
–Què es farà amb el catàleg de patrimoni?
–«S'ha d'actualitzar i l'hem de fer públic. Hi ha unes fitxes de catàleg que no són gaires antigues. Seria molt important que la ciutadania conegués el seu patrimoni. Possiblement quan la gent sap el que és seu, li agafa un respecte especial.»
–Part d'aquest patrimoni està en mal estat.
–«Hi ha de tot. Hi ha coses que estan en molt bon estat i d'altres que no ho estan tant. Ho hem de revisar. Fins i tot, hem de ser valents i veure si teníem coses catalogades, que potser resulta que no val la pena que ho estiguin. I per contra, coses que no ho estaven i potser hi haurien de ser. Ja ho veurem, però ho hem d'afrontar sense cap mena de mania.»
–Dalt la Vila està en plena transformació, que topa amb l'opinió dels veïns.
–«Sempre que hi ha una reforma urbanística i més en un barri tan sensible com aquest és normal que hi hagi aquesta mena de topades. En aquests moments hem fet dues coses importants: allargar el termini d'exposició pública fins a finals d'octubre i el compromís que tenim que durant els mesos de setembre i octubre farem jornades explicant què proposa aquest pla i què és el que estem oferint als veïns. Aquesta, però, no és l'única transformació que està vivint Dalt la Vila. Espero que les trobades amb els veïns siguin productives.»
–Es planteja modificar-ne el PEMU?
–«Qualsevol cosa pot ser modificada, per això hi ha les exposicions públiques. Aquelles modificacions que puguem arribar a fer hauran d'estar ben justificades, perquè el projecte ja estava prou avançat. Ara bé, qualsevol proposta que vagi en una línia de millora ha de ser tinguda en compte.»
–Cultura és una regidoria molt relacionada amb les entitats.
–«Hi ha moltes entitats de la ciutat que desconec, perquè la riquesa associativa de Badalona és molt gran. Moltes ja han mostrat l'interès de venir-me a veure i ja tinc programades les primeres trobades. És molt important que ens posem d'acord i que ens expliquem quins són els projectes que tenim, perquè la idea és, en el futur, lligar molt les subvencions amb els projectes que ofereixen les entitats. A Badalona hem d'oferir programació de qualitat, no ens podem conformar amb mitjanies i programacions culturals de baixa qualitat. Hem de ser exigents i, per tant, hem d'ajudar totes aquelles entitats que plantegin una programació cultural que vagi en aquesta línia de qualitat i rigor.»
–Les subvencions estaran més lligades al programa que ofereixen?
–«La meva idea, que falta desenvolupar, és que més que subvencionar entitats, hem de subvencionar projectes i programes. Hem de subvencionar les entitats pel que fan i no pas pel que són.»
–Poc abans de les eleccions la comissió informativa va aprovar el pla estratègic de cultura. Abans que passi pel ple, es modificarà?
–«N'hauríem de fer una relectura. Ara és el moment d'iniciar el mandat, d'agafar el pla i donar-li una lectura per veure si abans de tirar-lo endavant s'ha de fer alguna modificació o rectificació.»
–Hi haurà canvis a les Festes de Maig?
–«Sí. Hi ha un canvi molt important que hem de fer. Nosaltres anunciàvem en el nostre programa que volíem obrir les Festes de Maig a la participació ciutadana. És una demanda bastant estesa i, per tant, serà el moment de fer-ho. Veurem de quina forma s'ha de fer i en quin format hi pot intervenir la ciutadania, però sigui quina sigui la fórmula, pel maig de l'any que ve ja hem de tenir un procés participatiu estructurat, perquè la gent pugui dir-hi la seva.»
–Intercedirà perquè els geganters i la coordinadora de cultura popular i tradicional catalana tinguin un acostament?
–«Sí. No entenc aquesta situació. Intentaré que no hagin d'anar per separat i puguin formar part del mateix col·lectiu.»
–Quins objectius s'ha fixat al districte 3?
–«Continuar la feina que va fer l'amic i company Mateu Chalmeta. Val la pena continuar en aquesta línia. Evidentment, reforçar i entendre totes les associacions; saber quines necessitats i voluntats tenen, mirar d'atendre-ho tot, però continuar la política d'entesa i diàleg amb tot el veïnat.»
Entrevista de Jordi Gonzalo. Badalona Comments are off for this post
–Quins objectius es planteja a Cultura?
–«Donar el tomb a la regidoria, que incorpora la gestió del patrimoni cultural. Bàsicament es tracta de fixar com a criteri que Badalona tingui una programació cultural de qualitat. El segon criteri és que la programació cultural tingui en compte el concepte d'interculturalitat, que no quedi només en una frase. El tercer criteri és que qualitat i interculturalitat han d'anar relligats i conduïts per la cultura pròpia, que és la catalana. Nosaltres entenem la cultura catalana com el fil conductor de tota l'acció cultural que hem de fer.»
–Com fomentarà la cultura catalana?
–«El que interessa veure és que el català i la cultura catalana són la llengua i la cultura d'acollida i, per tant, són comuns a tots els ciutadans de Badalona. Ha de ser el nexe d'unió que hem de tenir. Qualsevol manifestació cultural, vingui d'on vingui, ha de tenir com a nexe d'unió aquesta cultura pròpia.»
–Què es farà amb el catàleg de patrimoni?
–«S'ha d'actualitzar i l'hem de fer públic. Hi ha unes fitxes de catàleg que no són gaires antigues. Seria molt important que la ciutadania conegués el seu patrimoni. Possiblement quan la gent sap el que és seu, li agafa un respecte especial.»
–Part d'aquest patrimoni està en mal estat.
–«Hi ha de tot. Hi ha coses que estan en molt bon estat i d'altres que no ho estan tant. Ho hem de revisar. Fins i tot, hem de ser valents i veure si teníem coses catalogades, que potser resulta que no val la pena que ho estiguin. I per contra, coses que no ho estaven i potser hi haurien de ser. Ja ho veurem, però ho hem d'afrontar sense cap mena de mania.»
–Dalt la Vila està en plena transformació, que topa amb l'opinió dels veïns.
–«Sempre que hi ha una reforma urbanística i més en un barri tan sensible com aquest és normal que hi hagi aquesta mena de topades. En aquests moments hem fet dues coses importants: allargar el termini d'exposició pública fins a finals d'octubre i el compromís que tenim que durant els mesos de setembre i octubre farem jornades explicant què proposa aquest pla i què és el que estem oferint als veïns. Aquesta, però, no és l'única transformació que està vivint Dalt la Vila. Espero que les trobades amb els veïns siguin productives.»
–Es planteja modificar-ne el PEMU?
–«Qualsevol cosa pot ser modificada, per això hi ha les exposicions públiques. Aquelles modificacions que puguem arribar a fer hauran d'estar ben justificades, perquè el projecte ja estava prou avançat. Ara bé, qualsevol proposta que vagi en una línia de millora ha de ser tinguda en compte.»
–Cultura és una regidoria molt relacionada amb les entitats.
–«Hi ha moltes entitats de la ciutat que desconec, perquè la riquesa associativa de Badalona és molt gran. Moltes ja han mostrat l'interès de venir-me a veure i ja tinc programades les primeres trobades. És molt important que ens posem d'acord i que ens expliquem quins són els projectes que tenim, perquè la idea és, en el futur, lligar molt les subvencions amb els projectes que ofereixen les entitats. A Badalona hem d'oferir programació de qualitat, no ens podem conformar amb mitjanies i programacions culturals de baixa qualitat. Hem de ser exigents i, per tant, hem d'ajudar totes aquelles entitats que plantegin una programació cultural que vagi en aquesta línia de qualitat i rigor.»
–Les subvencions estaran més lligades al programa que ofereixen?
–«La meva idea, que falta desenvolupar, és que més que subvencionar entitats, hem de subvencionar projectes i programes. Hem de subvencionar les entitats pel que fan i no pas pel que són.»
–Poc abans de les eleccions la comissió informativa va aprovar el pla estratègic de cultura. Abans que passi pel ple, es modificarà?
–«N'hauríem de fer una relectura. Ara és el moment d'iniciar el mandat, d'agafar el pla i donar-li una lectura per veure si abans de tirar-lo endavant s'ha de fer alguna modificació o rectificació.»
–Hi haurà canvis a les Festes de Maig?
–«Sí. Hi ha un canvi molt important que hem de fer. Nosaltres anunciàvem en el nostre programa que volíem obrir les Festes de Maig a la participació ciutadana. És una demanda bastant estesa i, per tant, serà el moment de fer-ho. Veurem de quina forma s'ha de fer i en quin format hi pot intervenir la ciutadania, però sigui quina sigui la fórmula, pel maig de l'any que ve ja hem de tenir un procés participatiu estructurat, perquè la gent pugui dir-hi la seva.»
–Intercedirà perquè els geganters i la coordinadora de cultura popular i tradicional catalana tinguin un acostament?
–«Sí. No entenc aquesta situació. Intentaré que no hagin d'anar per separat i puguin formar part del mateix col·lectiu.»
–Quins objectius s'ha fixat al districte 3?
–«Continuar la feina que va fer l'amic i company Mateu Chalmeta. Val la pena continuar en aquesta línia. Evidentment, reforçar i entendre totes les associacions; saber quines necessitats i voluntats tenen, mirar d'atendre-ho tot, però continuar la política d'entesa i diàleg amb tot el veïnat.»
Entrevista de Jordi Gonzalo. Badalona Comments are off for this post
