BadaBlocs

El cap de setmana hem fet una petita escapada - els tres que formem ara la família - amb motiu del cinquè aniversari de casament de l'Eli i meu. Hem visitat Pals, Peratallada i Begur. Tot un plaer passejar pels seus casc urbans, medievals i en el cas de Begur, amb influència indiana, que ha anat acompanyat amb un temps de certa bonança.

Un fet sempre destacat és el poder gaudir dels productes de la terra i el dissabte vam coincidir amb la XVIIa campanya Pals i la Cuina de l'Arròs al pati de Cala Pruna. S'hi feia un concurs d'arrossos amb el cuiner Santi Santamaria i uns tastets boníssims, tan per la qualitat dels arrossos cuinats pels restaurants del poble (arròs negre, arròs caldòs, arròs amb carxofa...) com pel preu molt econòmic de la mostra (4 tastets d'arròs 2 €; dues copes de vi o cava Castell de Peralada 1€). Per finalitzar la jornada, una visita gratuïta amb el Xiulet, un trenet cultural, al molí d'arròs de Pals, contemplant els camps que es troben en el període d'inundació preparant-se pel cultiu del cereal (l'arròs de Pals és de gran qualitat tot i que amb una producció petita). Qui pugui que no s'ho perdi en properes edicions perquè val molt la pena. Tanmateix, la campanya de l'arròs continua ara amb menús a diferents restaurants fins el mes de maig.

Un element a posar en valor a Begur, una vila que no havia tornat a visitar des de la Fira Indiana del setembre de 2008, és el sistema de plaques informatives dels edificis patrimonials de la població, molt encertat al donar dades sobretot dels americanos fills del poble que van fer fortuna a Cuba i van retornar a Begur. Un disseny que permet resaltar des del punt de vista identitari els edificis i les persones que han donat la fesonomia que s'ha sabut conservar i donar futur turístic i comercial a la vila.    

A vosaltres, que llegiu amablement, vull compartir de nou una reflexió que en darrers articles ja he anat expressant. El treball en equip, dinàmic, rigorós i sense uns patrons de conducta presoners de la política de curta volada, per tal de projectar culturalment Badalona i treure partit de les oportunitats, són unes premisses que situen en bona línia la nostra ciutat per donar-se a conèixer i atraure esdeveniments de primer nivell.

I aquest és el cas de la programació a Badalona, a la sala d'El Refugi, un antic refugi antiaeri, de l'exposició de Jacques Tardi, 'Vinyetes a les trinxeres', una mirada crítica a la Primera Guerra Mundial. Tal i com va assenyalar-se ahir a la presentació del 28è Saló del Còmic de Barcelona, i avui a El Punt, Badalona entra al circuit del Saló del Còmic amb una mostra de Jacques Tardi. També, la nostra ciutat tal i com s'està preparant amb la Generalitat de Catalunya, amb la complicitat dels professionals del còmic i la il·lustració, comptarà amb un stand propi al saló, per tal de promocionar el futur Museu del Còmic i la Il·lustració a Badalona, així com la pròpia ciutat i les activitats culturals que acull, com són actualment els actes de la capitalitat cultural catalana Badalona 2010.

Encara està recent l'èxit del 10è festival internacional de Màgia - Memorial Li-Chang, que situa Badalona com a capital de la màgia o de l'il·lusionisme de Catalunya, en sentit artístic dels termes. Incorporant-se enguany com a tancament de les gales, una novetat, el Premi Li-Chang del públic, que va registrar una altíssima participació d'un 72% dels assistents. En darrer terme, la brillant exposició sobre l'Editorial antifranquista Ruedo Ibérico a l'Espai Betúlia (una exposició de caire internacional que, a Catalunya ha arribat ara per primera vegada a Badalona), va comptar abans d'ahir davant d'un nombrós públic de diferents procedències amb una conferència que va aplegar talent i figures cabdals de la cultura del país: moderats pel catedràtic d'història badaloní Joan Villarroya, van participar Josep Mª Castellet, Salvador Giner i Jordi Porta.

Aquests elements que he posat en valor són una sèrie de propostes dins del conjunt de l'àmbit cultural badaloní que, tanmateix, trascendeixen el caire localista i prenen força per situar la ciutat dins de l'actualitat cultural catalana.

El darrer article que vaig escriure ahir mateix finalitzava així en referència a la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010: 'hi ha qui se'n manté voluntàriament al marge, o fins i tot a la contra, bé són altres opcions, com també ho és que el món no giri només al seu l'entorn'. Avui, sense anar més lluny, a El Punt del Barcelonès Nord, Joan Soler Amigó, escriptor, respon així a preguntes de la periodista:

Bé. Començant pel final i així li he explicat a en 'Joansu' quan aquest matí l'he trucat per fer-li avinent una sèrie de consideracions. Amb respecte però sense posar l'altre galta. Precisament, jo mateix i una tècnica de cultura vam intentar vincular l'actuació de Marc Parrot amb alguna referència al grup badaloní dels anys seixanta del segle XX, Estrop. Ho vam fer primer perquè s'interpretés alguna cançó per part de l'artista i després perquè almenys sel's recordés públicament. No va reeixir tot i haver-nos posat en contacte amb un dels membres en actiu del grup que, després d'haver fet algunes gestions amb els seus ex companys, va concloure que potser hores d'ara millor no remoure unes relacions més aviat fredes entre ells. Vam respectar-ho, tot i que d'aquí uns mesos a l'Espai Betúlia, hi haurà una exposició i un homenatge al poeta Joan Argenté, i es recordarà públicament la contribució del grup Estrop a la resistència cultural durant el franquisme. 

Per tant, en 'Joansu', enlloc d'assegurar categoricament, hauria d'haver estat més prudent alhora de parlar i apuntar a qui sempre, diria fins i tot que per alguns gairebé per sistema, fa malament sempre la feina. Un esport, el de la hipercrítica segons per a qui i què, que té parròquia a Badalona. Potser és una manera de reconfortar-se perquè res en definitiva canviï. 

I, encara més, al procés participatiu dels projectes de la capitalitat va intervenir-hi qui va voler, i això és així. Caldria concretar per tant això de que 'no s'hagi consultat ningú del món de la cultura' (uf! i no comento res més per no afegir més llenya al foc). D'altra banda, conceptualment penso que és bo que l'administració impulsi, faci propostes, dinamitzi, aporti marcs d'expressió cultural que podran ser aprofitats pels qui vulguin implicar-s'hi. De fet, una gran majoria d'entitats i persones participen dels actes de la capitalitat cultural, fins i tot en 'Joansu'.

Penso que hem d'apostar totes i tots per crear, per viure mirant endevant i fer possible la creació del Consell de les Arts i la Cultura. Una realitat més enllà dels possibles canvis de color polític a l'administració municipal. Si tothom vol fer-lo, em refereixo als agents culturals, comencem a no seguir dilatant la qüestió per part d'uns i altres i establim un calendari de treball. 

Finalment, dos aspectes, però sobretot un que no accepto de cap de les maneres. La referència partidista d'en 'Joansu', sobra i m'indigna. Personalment considero i espero no espatllar-me al portar-ho sempre a la pràctica, no he actuat mai de forma sectària ni he anteposat a la feina de direcció de cultura a l'ajuntament, els interessos de partit per davant dels de la ciutadania. Fer bé la feina, o almenys intentar-ho, i amb honradesa, són les principals premises, res més perquè la política ha de ser o és per mi, servei, no altres històries. També, en darrer terme, penso que les sinergies generades a l'entorn de la capitalitat han servit perquè arribesin a Cultura més recursos econòmics com ara per a portar a terme el gran canvi positiu que experimentarà el Museu de Badalona, les Termes i el Decumanus; la rehabilitació de dos teatres i diversos carrers a Dalt de la Vila; o bé l'esforç per conseguir que el Museu del Còmic i la Il·lustració vingui a l'edifici fins ara abandonat de la CACI.

Com deia aquell 'no estem tan malament' coi!

Dies intensos. I, entre ells, s'han programat i he participat en alguns actes públics que m'han fet sentir i penso que, col·lectivament han fet sentir als assitents i participants, una dolça sensació, reconfortant, de positivisme, de vitalitat cultural i orgull com a ciutat.

Em refereixo a la inauguració de l'esplèndida exposició dedicada a l'editorial antifranquista fundada a París, Ruedo Ibérico, a l'Espai Betúlia, dins de la programació cultural de la capitalitat cultural de la ciutat, i que recomano per la seva qualitat, a més de les conferències programades a l'entorn de la temàtica. Tota una dòsi de memòria històrica. 

Un moment intens dels darrers dies ha estat la presentació el dissabte passat del llibre Badius de Montserrat Rectoret i Antonio Guillén que vam presentar en Joan Mayné, en Tomàs Molina i jo mateix al Museu de Badalona, 'pler' de gent que desbordava la sala d'actes. Una sessió que va complementar-se amb la visita a la magnífica exposició existent a la segona planta de l'edifici sobre els singulars badius (eixides) de les cases de la ciutat. Un llibre i una exposició que forma part també de les activitats de la capitalitat cultural catalana de Badalona 2010.

I, precisament, dins dels actes de la capitalitat, el diumenge al matí, vaig presentar la concorreguda celebració del Dia Internacional de les Llengües Maternes, en què va inaugurar-se a l'edifici municipal del viver l'escultura Oracle d'en Camí. Un acte que va comptar amb la lectura amb 19 llengües diferents de la Declaració dels Drets Humans. 

Dels actes propers de la capitalitat pren rellevància la pre-estrena en català i gratuïta a Badalona de la pel·lícula Tres dies amb la família, amb l'assistència de la guardonada directora als premis Gaudí i als Goya, Mar Coll, el dijous 25 de febrer als cinemes del Màgic. Una oportunitat d'acte que no s'ha desaprofitat per organitzar des de la regidoria de Cultura juntament amb els cinemes del Màgic i que amb poques hores ha esgotat les entrades de la sessió, demostrant que el cinema en català genera expectació i que hi ha públic potencial. En tot cas, ha estat una bona oportunitat per estimular-lo.

A Badalona, amb l'impuls de la capitalitat de la cultura, passen coses bones, culturals, educatives, cíviques. L'esforç passa per comunicar més i millor, Tanmateix, com ja he escrit en articles anteriors, hi ha qui se'n manté voluntàriament al marge, o fins i tot a la contra, bé són altres opcions, com també ho és que el món no giri només al seu l'entorn.  

Us proposo novament un viatge a les catacumbres musicals dels vuitantes: avui amb Paralisis Permanente. M'agrada la conversa sobre grups i estils musicals sobretot d'altres èpoques més interessants i, fa un temps l'amic Jordi va recordar-me la trajectòria fugissera dels Paralisis Permanente, grup pioner estatal de rock sinistre.  

He escollit una encertada versió del clàssic de Bowie, Heroes, una perla extreta d'una concert del grup a la sala Rock-Ola, poc abans de la tràgica mort en accident del líder Eduardo Benavente. Entre el públic, una joveníssima Alaska, segueix atentament el concert.

Un enregistrament de poca qualitat que tanmateix és un testimoni excepcional d'una època quan es començava a respirar els primers aires democràtics i s'experimentava un desig de muntar nous projectes expressius i de modernitat.

Es tracta més que valorar només la qualitat musical, posar en valor la sinceritat de la proposta escènica, l'originalitat i la voluntat de ser herois encara que fos com diu la cançó 'just for a one day'. 

Ahir diumenge va tenir lloc una concorreguda matinal de màgia a la Plaça del Mag Li-Chang (Joan Forns) al barri del Raval de Badalona. Molta gent va aplegar-se a la 1a Trobada de Mags de Catalunya, les actuacions ininterrompudes a les diferents carpes instal·lades, el taller de màgia i a l'actuació de l'il·lusionista mataroní Alis Kim i Lluna. Va funcionar molt i molt bé programar una activitat popular per tal de fer créixer amb motiu de la capitalitat cultural catalana de Badalona 2010, el seguiment del Xè Festival Internacional de Màgia Memorial Li-Chang de Badalona.

El festival a banda dels tallers a les biblioteques, als centres cívics, una exposició vinculada a la ciència a El Refugi, actuacions a centres de salud i les diferents gales al Teatre Zorrilla, incorpora per primera vegada el premi Li-Chang atorgat per votació del públic, i compta també amb una altra novetat, tres sessions obertes de màgia al centre comercial Màgic Badalona els propers tres dissabtes a la tarda. Podeu veure aquí el programa del festival. Badalona és la capital catalana de la màgia per uns dies.

La màgia conviurà també amb una exposició de primer ordre corresponent a la capitalitat cultural a l'Espai Betúlia: 'Ruedo Ibérico. Un desafiament intel·lectual'. S'inaugurarà aquest proper dijous 11 de febrer, i renovarà l'interès sobre el paper de l'oposició antifranquista i el pensament crític impulsat per l'editorial Ruedo Ibérico fundada a París l'any 1961. Una exposició i un conjunt de conferències amb ponents de categoria que situaran Badalona en un centre d'atenció intel·lectual i polític.

Per poder seguir amb normalitat diferents activitats de la capitalitat cultural es pot consultar a banda de les edicions en paper dels diferents programes i activitats de la regidoria de Cultura i Patrimoni, l'apartat de la web municipal de Cultura: http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/arees_tematiques/cultura ; i el bloc de la Capital de Cultura Catalana Badalona 2010: http://www.badalona2010.cat/ .

Badalona es mou, ofereix possibilitats culturals fins i tot a qui s'esforça sempre a veure el got mig buit. No em cansaré de repetir-ho: és el moment de participar de la capitalitat cultural, fem-la nostra per projectar-la al futur. Com diu el lema: 'arrelats al futur', removem consciències, generem acció des de l'emoció.

Dissabte passat va ser un dia intens. Amb en 'Patxi' vam anar a primera hora de la tarda a Barcelona a presentar en el marc de l'Assemblea de Puntaires de Catalunya, un dossier explicant la celebració dins les properes Festes de Maig d'una gran trobada de puntaires que aplegarà unes 4.000 a la Rambla i el passeig marítim de Badalona. Un dels actes de la capitalitat cultural catalana de Badalona.

I, precisament, l'acte inaugural oficial va tenir lloc la mateixa tarda de dissabte poc després, tot i que des de començament d'any ja s'havien anat programant activitats amb un plus d'esforç en la producció i en la qualitat (la Cavalcada dels Mags d'Orient, retransmessa per Televisió de Catalunya; l'exposició de producció pròpia sobre el poeta Jordi Sarsanedas a l'Espai Betúlia; l'exposició fotogràfica al Museu sobre els badius de la ciutat; l'exposició i els actes complementaris sobre el cartellista Helios Gómez a Can Cabanyes...). A corre cuita vam tornar a Badalona per incorporar-nos a l'organització de l'event, programat a les 19h al Teatre Zorrilla al qual s'havien convidat prèviament autoritats institucionals, associacions culturals locals, autors i creadors vinculats a la capitalitat i entitats de renom ciutadà. L'acte era només una primera part dels actes inaugurals que es completaven a les 21h amb un concert popular al poliesportiu de La Plana amb l'espectacle de Marc Parrot sobre els 50 anys de la Nova Cançó.

L'acte del Zorrilla va ser molt correcte, molt ben trenat pels presentadors Lídia Heredia i Joan García, amb uns videos representatius de l'activitat cultural a la ciutat elaborats per Badalona Comunicació, amb parlaments institucionals ben delimitats i, amb la participació de l'inspirat cantautor badaloní Albert Fibla; d'una selecció de textos narratius i poètics d'autors badalonins, llegits per l'actriu Cristina Solà (ex companya amb la Lídia dels temps de l'Institut Badalona -7); i una actuació de rumba-fussió de la ballarina Mònica Cano, una aposta creativa per establir un diàleg entre la cultura catalana i la rumba i el flamenc. L'Oriol Lladó ens ha llegat un magnífic youtube amb la interpretació de La cançó del lladre ('Adéu clavell morenet'), cançó de bandolers típica catalana (Veure aquí). Tota una lliçó per a periodistes desinformats - o potser molt mal intencionats - que només són capaços de fixar-se en la pronunciació del cantant, qualificant-lo de catanyol.

Un dels moments més emotius o el més intens almenys per part meva va ser el lliurament de la medalla d'or a títol pòstum al regidor Jaume Vives per part de l'Organització de la Capital de la Cultura Catalana. Veure imatges d'en Jaume somrient, amb l'actitud franca i oberta, em va fer venir al cap tot un conjunt de sensacions, fonamentades amb el respecte, l'optimisme i l'amistat més enllà del dia a dia polític. Els assistents a l'acte van ser obsequiats amb una agenda-dietari dels creadors i del talent badaloní, juntament amb una agenda d'activitats de la ciutat (per fi, una realitat nova i que anirà millorant), una programació del Zorrilla i una xapa de la capital elaborada per Aspanin.

La jornada inaugural va cloure's amb un final de luxe: unes 800 persones (un públic que ompliria dos teatres zorrilles), va gaudir de l'extraordinària qualitat artística de Marc Parrot. No cal que cap periodista digui que el pavelló no es va acabar d'omplir, l'experiència amb un nombrós públic que va acabar dempeus i molt satisfet es ja de per si molt gratificant i un exemple que la capitalitat cultural de Badalona és atrevida, genera debat i anirà a més al llarg de l'any. Per ensortirse'n cal treballar-ho dia a dia, generant sinergies i oportunitats per a nous equipaments culturals a la ciutat, i reivindicant els paper de figures de l'àmbit cultural del passat com Margarida Xirgu, Pompeu Fabra, Joan Argenté o bé de l'actualitat que tindran diferents moments d'expressió i d'acumular experiències al llarg de l'any.

Els reptes generen moviment.

PD: afegeixo el video d'una entrevista prèvia a l'inici oficial de la capitalitat (veure aqui).

Un dels primers articles que vaig escriure en aquest bloc estava dedicat als Telegrama, grup badaloní pioner de l'escena mod catalana i estatal a principis dels vuitanta. He recuperat un videoclip de l'any 1982 del Programa Pista Libre, on sona el principal èxit dels Telegrama, la cançó 'Chica del metro' (les escenes són del metro de 'Madriz'). Gaudiu-la com un autèntic testimoni gràfic i sonor d'una època incipient.

La darrera estació de la 'chica del metro' properament serà la de Pompeu Fabra a la Plaça de l'Alcalde Xifré de Badalona! Des dels vuitanta el metro no guanyava parades a la ciutat. 

'S'hi van llançar els cambrers que feia poc havien acabat el torn a l'Altaya, els gitanets que baixaven en colles de més amunt del Parc-Bosc, les estudiants de les Escolàpies que tenien l'habitació empaperada amb pòsters de l'Sting mod de Quadrophenia, els admiradors de Sid Vicious que s'empentaven amb complicitat quan sonava So lonely, les pijes de l'institut que cantaven la tornada -'You don't have to put on the red light, put on the red light, put on the red light'- amb l'accent canallesc de les estades d'estiu a Killarney, els fumadors de porros que adoraven els ressons reggae de la guitarra d'Andy Summers, els carrosses de trenta anys que anaven a tirar la canya amb l'alè carregat de bacardí, els joves desubicats que -com l'Oliver i en Mauri- tenien com objectiu arramblar-se a alguna noia mínimament pituda. Fins i tot les maturrangues més cultivades sortien a ballar Roxanne'. Vicenç Pagès Jordà, Els jugadors de whist.

Encertat paràgraf descriptiu d'una situació amb música de The Police, recreant un ambient, unes sensacions, repetides o repetibles a molts indrets d'oci. A Figueres on es situa la narració, a Llançà, Roses o bé a Badalona o Barcelona per exemple. A finals dels setanta com passa a la novel·la com també dels anys vuitanta-noranta que m'agafen més propers. Reprenc el llibre d'en Pagès Jordà: 'Va ser en un d'aquells moments d'harmonia general, en un d'aquells moments Roxanne en què feia l'efecte que tot l'univers girava en el mateix sentit, que en Jordi es va situar al costat de la noia del vestit blanc, en un racó de la pista, i quan va veure la seva cara al mirall va sentir aquella sobtada buidor entre els pulmons que solem identificar amb l'enamorament. El vodka el va fer audaç'...

Foto El Punt.

La Biblioteca Central de Badalona, Can Casacuberta, allotja des de fa uns dies la deesa protectora de la intel·ligència i de l'enginy, de la saviesa i la ciència, Pallas Atenea, obra de Ramon Isern (1953), que havia presidit l'entrada de l'antiga biblioteca de 'la Caixa' al carrer del Temple, per tal de rebre als visitants de l'equipament que, des d'ahir dilluns, ha ampliat els horaris de serveis. L'escultura està ben instal·lada després d'un trasllat especialitzat des de l'edifici del Centre Cívic de Llefià, on estava al costat de l'escala d'accés al primer pis i estava pendent de retornar a la seva funció original per a la qual va ser concebuda.

Repescant un conveni amb la Generalitat i contactant amb la Diputació s'ha pogut ampliar el personal (sense cost als pressupostos municipals) i la biblioteca central estarà oberta al públic 56,5 hores cada setmana, mentre abans estava oberta 42,5 hores. Can Casacuberta funcionarà ininterrompudament, de dilluns a divendres, de les 10 a les 20.30h, i el dissabte de 10 a 14h (els dissabtes de juliol com a central urbana estarà oberta mentre tancaran les altres biblioteques de la ciutat, aquestes ampliaran els serveis les dues darreres setmanes de juny i les dues primeres setmanes de setembre). Uns canvis positius tot i que hi ha encara força camí a recórrer per tal de millorar el serveis i la dotació de personal. Aquesta és una línia de treball.  

Reprenent el dia a dia, actualment a Can Casacuberta ha començat el programa Estudiem de nit que allarga l'horari fins a la una de la matinada fins a l'11 de febrer.