BadaBlocs

Una nova etapa al servei de Catalunya i de Badalona

Badalonines i badalonins,

Demà tindrà lloc el Ple extraordinari de renúncia en què deixaré de tenir l’honor de ser l’alcaldessa de Badalona. Després de 29 anys treballant des de l’Ajuntament, des del 3 d’abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals democràtiques, en l’actual període de llibertats i drets democràtics.

Han estat anys d’intensa feina en diferents ordres. Des de l’Alcaldia, en aquests darrers nou anys, he volgut avançar en la participació ciutadana, a través d’un Reglament de Participació i una Xarxa de Consells, encapçalat pel Consell de Ciutat; hem atès els barris més vulnerables amb polítiques integrals, a través de la Llei de Barris a la Serra d’en Mena i als barris del sud de Badalona, el Consorci Badalona Sud, els PLADECO, etc. He impulsat el treball social d’atenció a la gent gran, als joves, a les dones per la igualtat real, a les persones amb més necessitats, en la salut, l’educació, l’esport, les relacions ciutadanes. Igualment he treballat per a una ciutat equilibrada que volem i estem aconseguint, donant suport als emprenedors, amb tres nous polígons industrials, a Bonavista, les Guixeres, Badalona Sud, entre d’altres accions; donant força al projecte d’un centre eixamplat per a la Badalona del segle XXI, amb la nova Illa Central, la prolongació de la línia 2 i la construcció de la línia 9 del metro, la Ciutat del Bàsquet, el Port, o la renovació de la façana marítima. Hem reforçat la informació i la identitat local, posant en marxa la Televisió de Badalona i unificant tots els mitjans de comunicació de Badalona en un sol ens i amb un nou edifici amb més prestacions i dignitat. Hem tingut dificultats i desencerts, ocasionats sovint per responsabilitat i per assumir la solució de necessitats ciutadanes sense tenir-ne les competències. Això, no obstant, també és necessari per avançar i per desenvolupar-se.

He assumit també responsabilitats supramunicipals. Entre d’altres, a l’Àrea de Serveis Socials a la Diputació de Barcelona, des de la presidència del Consell Comarcal o de l’Entitat Metropolitana del Transport, des d’on hem reforçat les línies i el servei d’autobusos. En els 21 anys restants a l’Ajuntament, he ocupat diferents responsabilitats en la salut, els serveis socials, l’esport, l’educació, els programes europeus, la Regidoria del Districte 2.

Tot això ho he procurat fer amb la col·laboració i la confiança dels diferents sectors de la ciutat, la resta de les forces polítiques, amb esperit d’unió, des del diàleg i la voluntat d’entesa, des de la participació, i amb una actitud que he procurat que fos generosa i de servei a Badalona.

Guiada per l’esperit del moviment ciutadà d’aquella Badalona dels anys setanta, quan es despertava la democràcia a la nostra ciutat, vaig participar en el moviment veïnal, vaig formar part de l’AMPA de l’escola Artur Martorell i de la Taula de Sanitat, des d’on vam impulsar campanyes com “Salvem l’Hospital”, embrió del model de salut municipal que tenim ara, amb equipament moderns i de qualitat, com l’Hospital Municipal, el Centre Sociosanitari del Carme, el complex sanitari i de recerca de Can Ruti, etc. N’he parlat.

He pensat i estimat Badalona, amb el cap i des del cor. I ho continuaré fent. Som una ciutat plena de present i de futur. I el meu compromís amb Badalona, com sabeu, té continuïtat i es reforça amb una nova dimensió.

A les eleccions generals del passat dia 9 de març, vaig rebre el suport de molts badalonins i badalonines, de molts catalans i catalanes. El meu partit, el PSC, en el qual milito des del meu pas per Convergència Socialista de Catalunya, com a afluent fundador del partit, m’havia ofert la candidatura al Senat. El 53% dels badalonins i badalonines vàreu donar suport a la candidatura socialista. El meu agraïment també per aquesta confiança. Com a senadora, avui he pres possessió a Madrid, i continuaré lluitant per Badalona i per Catalunya. És un gran honor i una alta responsabilitat seure als escons que abans havien estat ocupats, des del grup de l’Entesa, per personalitats com ara Josep Benet o Francesc Candel, recentment desapareguts i amb una trajectòria que és una referència.

Ens cal portar l’accent local, l’alè de la participació ciutadana i de la proximitat a les Corts Generals. Ho faré amb els meus companys i companyes de Grup parlamentari, intentant que les lleis i els pressupostos es vagin amarant d’aquesta sensibilitat. El Senat, com a cambra de representació territorial, és el millor lloc per fer-ho. Com per avançar des del Grup parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés ―el tercer grup parlamentari de la cambra alta format pel PSC, ERC i ICV-EUiA― en el federalisme de l’Estat, des de les nostres posicions progressistes i catalanistes. I en la millora dels drets socials, la salut, l’educació, els serveis socials i la integració de la immigració.

A Badalona s’iniciarà una nova etapa amb qui desitjo que sigui l’alcalde, en Jordi Serra. Un home honest, treballador incansable, amb gran capacitat de gestió. Una persona que s’estima Badalona i amb idees de futur. Una nova etapa de lideratge socialista i progressista per a la ciutat.

Ciutadanes, ciutadans, en aquesta darrera entrada en el meu bloc com a alcaldessa, us vull agrair tota la confiança, tota la complicitat que m’heu dispensat aquests anys. Ha estat un gran honor, una gran responsabilitat i un privilegi que m’heu atorgat poder treballar per la ciutat on he nascut, on he estat mare i àvia. Ho continuaré fent amb la mateixa il·lusió i rigor, badalonitat i catalanitat, i l’esperit solidari i compromès. Estic, com sempre, estaré, com sempre, a la vostra disposició per fer una Badalona i una Catalunya socialment més justes, més humanes i amb més llibertats

Comments are off for this post

foto:Pere Jiménez

Amb el Nadal, els retrobaments i les festes familiars, la ciutat va calmar el seu pols per uns dies. Ara som més conscients del molt que hem avançat com a ciutat. En aquesta revista hi trobareu les principals fites de l’any que deixem enrere. Badalona té la força que li donem, entre tots, des del nostre treball, fet amb rigor i il·lusió.

Hem constituït un Govern de progrés, eficaç i àgil, que ja està desenvolupant molts dels 50 compromisos: agents cívics, increment d’efectius de la Guàrdia Urbana, etc. Un cos per millorar la seguretat i el control de fets incívics. El tramvia ha arribat al Remei, Sant Roc i el Gorg. S’ha fet realitat a Llefià, a més dels 16 carrers arranjats a la Serra d’en Mena, l’espai ciutadà de la Rambla de Floridablanca, i una escola bressol a Sistrells, de 107 places. Mentre l’Escola del Mar celebrava 20 anys. I tantes altres coses…

Homes i dones hem surtit al carrer contra la violència de gènere. En el camp de la convivència, s’han reduït els pisos sobreocupats que generaven problemes, i estem elaborant, amb participació ciutadana, l’Ordenança de civisme.

Amb la Llei de Barris millorem carrers i per tant la ciutat, i atenem la proximitat per mitjà d’una campanya de neteja de cartells. Donem suport als emprenedors, als serveis, a la indústria i a l’activitat econòmica amb polígons com els de Badalona Sud, les Guixeres i Bonavista. Els 75 anys de l’Hospital, la creació de l’Espai Betúlia i la força del Festival Filmets són exemples d’una Badalona en marxa i ben viva. Gràcies a totes i a tots.

Article publicat a la revista Bétulo, Extra Nadal 2007-Gener 2008

Comments are off for this post

En la primera entrada al bloc d’aquest 2008, després d’uns dies familiars i de retrobaments, voldria compartir una reflexió al voltant de com el nostre país i Badalona ha avançat molt en els anys transcorreguts des de la recuperació de la democràcia, en molts camps, i, en concret, en la igualtat de gènere. Per la meva experiència, al moviment veïnal, a l’Associació de Veïns del Centre, com en moviments socials i ciutadans a la Badalona de mitjans de 1970s, quan maldàvem per omplir de contingut social la ciutat democràtica que despertava, i amb l’organització, per exemple, de plataformes com “Salvem l’Hospital”, ja n’he parlat al bloc. També es distingia amb claredat l’aportació i la sensibilitat que les dones hi oferíem, en una visió de la política, més ciutadana i propera, amatent als neguits i les qüestions del dia a dia. En els anys difícils de la dictadura franquista, el paper de la dona, va ser invisibilitzat. En els procediments i les necessitats quotidianes, així com per a l’exercici de diversos drets hi havia una tutela del pare, del marit, etc. A Catalunya, la lluita per la llibertat democràtica i nacional corria paral·lela amb la lluita per fer realitat la igualtat de gènere, entre homes i dones. El paper d’avantguarda, sacsejador i irreemplaçable de les enyorades Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, ho deixaven palès. Per fer honor a aquest passat, i prendre impuls cap endavant, i per la riquesa del moviment de les dones a la nostra ciutat, des de Morera, fins a Sant Roc, enguany ja a la cinquena edició, i a instàncies del Consell Municipal de la Dona, vam voler crear el Premi Trencant Invisibilitats, que reconeix en la categoria individual i col·lectiva, dones i entitats que s’han significat pel seu treball en el reconeixement i la concreció de l’aportació de les dones a la ciutat. Aquest any, la directora de l’Escola d’Adults de Sant Roc, la Carme Murías Bustelo, i el Centre de Dones de Planificació Familiar, han estat guardonades. A propòsit d’aquesta reflexió, en l’edició d’enguany, en l’acte de lliurament del Premi al Saló de Plens recordava que les dones tenim molt a aportar a la vida en comú. Així exposava com en una publicació recent de la Fundació Rafael Campalans, en relació al paper de les dones a la vida en comú, s’hi reflectien unes paraules encertades i aclaridores de la pensadora Hannah Arendt : la política és allò que ateny a tothom i que es fabrica entre les persones. Allò polític va lligat a la possibilitat de comunicació i llenguatge entre els éssers humans. Sense llenguatge i comunicació no hi política. La violència és muda, mentre que la política utilitza la paraula. Les dones, de ben segur, hi tenim molt a dir, en aquest sentit. La complexitat de la societat d’avui demana escoltar, diàleg, empatia, treball en equip, i mediació. Sóc conscient que aquests valors, es construeixen en l’educació i en la cultura, però crec que per diversos factors, les dones, pels rols què hem desenvolupat, aportem, en general i amb intensitat aquesta visió, aquestes actituds. Serien trets distintius del que sovint hem anomenat la mirada de dona, que cada cop, afortunadament, compartim de manera més nombrosa homes i dones. En una entrevista a lamalla.net, al voltant de l’aportació específica de les dones a la política, recordava com hi ha casos molts diferents, però em sembla que sovint, accentuem el treball en equip, la capacitat de comprensió i l’empatia, a més de la dimensió de relació personal i propera. Aquests valors, a banda dels factors culturals esmentats, tenen l’arrel en l’ús de la paraula, la mediació i el diàleg per fer possibles relacions més igualitàries. La política d’avui, donada la complexitat de situacions i realitats, requereix cada vegada més d’aquesta manera de fer. El nostre Ajuntament ha estat pioner des de mitjans dels anys 80s en l’aplicació de polítiques transversals de gènere. I ho continua essent. Com en les polítiques de temps, tant necessàries per exercir el dret a la conciliació entre la vida personal i la laboral, per mitjà d’eines com el Banc del Temps. També en l’acollida de dones nouvingudes, amb el programa “Dones Acollidores”, que ha estat reconegut per la Diputació de Barcelona, com a bona pràctica de govern, i aquest any el Consell de Ciutat l’ha reconegut en els seus premis lliurats en la recepció de Nadal a les entitats; també ho hem estat, en esdeveniments com l’organització del I Congrés de les dones del Barcelonès Nord. Tenim com a objectiu l’avenç en la paritat a les diferents comissions tècniques municipals. La feminització de les administracions públiques, i la presència molt destacada de les dones a les Universitats, reflecteix el paper important que duem a terme en els equips i les relacions laborals d’avui, sempre des de l’esperit que fa possible que homes i dones, conjuntament, avancem cap a la igualtat en tots els espais socials i personals. En el camp de la representació política, el nostre Ajuntament ha estat sovint, pioner en la presència de diverses dones, com a regidores, portaveus i presidentes de Grups Municipals i com a tinents d’alcalde dins de la Junta de Govern. Fins i tot, abans que la Llei d’Igualtat que ha impulsat el govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero ho fes possible. De manera natural, des de la cooperació, més dones van ocupant llocs de responsabilitat, ara també amb un nou impuls en el món de l’empresa, que a Badalona té nombrosos exemples. Em vull aturar un moment, per valorar molt positivament la tasca empresa pel Govern de l’Estat en el camp de la igualtat, com ho ha fet també el Govern de la Generalitat. Els avenços legislatius contra la violència de gènere -que permetran aviat que Badalona disposi d’un Jutjat específic-, l’impuls per la paritat en les llistes electorals, i per l’avenç en la presència de les dones en els consells d’administració i en els òrgans de les empreses, són una passa més cap a una més aprofundida democràcia als diferents ens socials. Malgrat que sectors conservadors de diferents estaments ho dificultin, o ho vulguin posar en qüestió. Finalment, l’objectiu de paritat i d’igualtat de gènere, ha permès una dimensió de projecció exterior de la ciutat i de les seves entitats. En la xacra esfereïdora de la violència de gènere, homes i dones de la ciutat, van fundar ara fa uns anys una entitat pionera i modèlica en aquest camp: es tracta d’ ”Homes i dones contra la violència de gènere” (HOCOVIGE). En aquest sentit, des del necessari compromís de totes i tots, vull apuntar com el passat dia 22 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, una marxa d’homes va recórrer diversos carrers del centre de la ciutat. D’entre ells 70 homes van llegir la malaurada llista de les 70 dones, que fins aquell dia havien perdut la vida, víctimes de la violència, amb un propòsit personal en el camp dels valors i l’educació, per capgirar la situació. Altres experiències municipals i ciutadanes han despertat l’interès més enllà de Badalona. Els primers dies del mes de desembre de l’any passat, vam acudir amb una representació de professionals i representants de l’Ajuntament, al seminari “Dynamics cities need women” (les ciutats dinàmiques necessiten de les dones), organitzat per la regió de Brussel·les i la xarxa de dones del grup de grans ciutats Metrópolis. En el decurs de diverses sessions, amb representants polítiques i tècniques de diversos països del món, vam exposar les nostres polítiques d’innovació, com, per exemple, els projectes dels Casals de mares per facilitar la conciliació de la vida laboral i personal a moltes mares i pares que se senten aïllades, sovint famílies monoparentals, amb serveis de cangur, suport psicològic i educatiu que haurien de potenciar una millora qualitativa en l’ús del temps; o també amb el programa de suport i seguiment a les dones maltractades, augmentant els recursos per donar més serveis de suport psicològic i jurídic a les dones en processos de separació, i, finalment, el projecte de reeducació social per a persones maltractadores. Va ser un gran goig, veure tantes dones, de tants països, exposant accions i projectes, i reunides en un mateix espai. Eren responsables de tot el món, que tenen en molts casos veritables dificultats personals i polítiques, per fer la seva tasca a favor de la igualtat i d’una societat més justa. Convé que no ho oblidem. Fer de la solidaritat i la igualtat un element de projecció de ciutat, és una necessitat per reconèixer el valor i la qualitat de tants homes i dones, i d’entitats, que treballen per una Badalona més justa, per un món més just. Així ho fem! Gràcies a tots i a totes aquells que ho heu fet i ho continuareu fent possible. Comments are off for this post

Tres quarts de segle per a qualsevol institució donen prova de consolidació. Des d’aquell Hospital que el 1932 obria les seves portes, fins a l’actual, hi va un llarg procés. Avui l’Hospital Municipal ¬origen de Badalona Serveis Assistencials¬ és un modern centre hospitalari que ha rebut diversos premis per la qualitat del servei, la innovació i les condicions i l’entorn laboral. 75 anys sobretot fan palesa una tradició de gestió municipal pròpia i esdevenen un motiu d’orgull per a badalonins i badalonines. L’Hospital Municipal ha passat per moments difícils. Abans del primer ajuntament democràtic, des de la societat civil vam constituir la Mesa de Sanitat, per millorar les condicions de la salut a Badalona. Mercès a la campanya “Salvem l’Hospital”, fou possible sensibilitzar l’opinió pública i posteriorment des de l’Ajuntament democràtic vam anar transformant aquell senzill equipament, en un Hospital modern amb un gran equip de professionals. Ho vam fer treballant cada dia, sense deixar de prestar el servei. D’aquell Hospital només hi van quedar les restes romanes que hi ha a sota. És una de les accions, de tots aquests anys de servei, de la que me’n sento més complaguda. Avui l’Hospital Municipal és un centre de referència. I Badalona Serveis Assistencials, des de 2005, ha esdevingut una organització orientada a l’excel·lència, modèlica i pionera, amb molt bons professionals que fan una cobertura integral de la salut al nostre territori: amb els nivells d’assistència primària, sociosanitària, hospitalària i domiciliària (SAID) i l’atenció a les emergències (SINUÉ). Es tracta d’un Hospital i un servei de qualitat, responsable socialment, que té cura d’una atenció sanitaria humana, ètica, per mitjà també de les últimes tecnologies. Gràcies a totes les persones que ho heu fet i ho feu possible. Per molts anys!

Publicat a la revista Bétulo del mes de novembre de 2007.

Comments are off for this post

Foto: Pere Jiménez

El passat dia 18 d’octubre, Badalona va tenir l’honor de viure de nou la visita d’un President de la Generalitat, la del president José Montilla. Amb anterioritat, el gener de 2005, el president Pasqual Maragall ja ens havia visitat. En aquella ocasió, el vam rebre al Saló de Plens, vam fer un passeig pel Carrer del Mar i visitàrem el Port, els barris de la Serra d’en Mena i de Sant Roc. Vull dir que, com a alcalde de Barcelona i després com a president de la Generalitat, en Pasqual va estar sempre al nostre costat: per exemple, en la seva disposició que Badalona fos la subseu del bàsquet durant els Jocs de 1992; en el seu suport a Badalona, com a president de la Corporació Metropolitana de Barcelona; i després, com a president, en el seu recolzament perquè els barris de la Serra d’en Mena, Llefià, la Salut alta i la Pau rebessin el suport de la Generalitat com a barris prioritaris d’interès preferent. Per tot això, i sobretot per la seva manera de ser, per a mi excepcional ―de la qual m’he sentit molt a prop per la facilitat de relació amb la gent, i pel seu valor expressat després del valent anunci de la malaltia que pateix―, vull expressar el meu afecte i el meu agraïment més sincer al president Maragall. El president Montilla ens va visitar el 18 d’octubre d’enguany. Al matí, i en companyia dels regidors i regidores, el vam rebre al Saló de Plens. El President va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament. Em feia il·lusió adreçar-li unes paraules de benvinguda, i vaig pensar que la millor manera de rebre’l era recordant que quan el president de la Generalitat ve a Badalona, va a casa seva. Vaig dir-li també que la nostra catalanitat té accent propi: un accent social, treballador, inclusiu, d’esforç, obert i solidari. Vaig agrair-li la col·laboració del Govern de la Generalitat en la millora dels nostres barris, en l’arribada del tramvia i la prolongació de les línies 2 i 9 del metro. No em vaig poder estar de recordar-li també les necessitats i els nous reptes que té Badalona, i que necessiten del seu suport. L’objectiu és que els principals reptes, els poguem encarar en els propers anys: continuar el suport a diferents àrees de Badalona, el trasllat de la via del tren, fer més permeable l’autopista, la prolongació del tramvia pel front marítim, el metro, la millora en les escoles bressol i en les escoles en general, la posada en marxa de la Llei de la dependència, i tantes altres coses que necessitem els ajuntaments. El President, en la seva intervenció al Saló de Plens, va posar de manifest la col·laboració, la complicitat i la seva voluntat de treballar per Badalona. Va expressar la seva satisfacció i la seva intenció de voler conèixer, de primera mà, les principals realitzacions dutes a terme conjuntament, com les accions de millora d’entorns físics i programes socials de la Llei de barris, o nous equipaments comunitaris com el Centre Cívic de la Salut. Aquest fet, tal i com va manifestar el mateix president, li permetrà tenir més coneixements per aprofundir en allò que és fonamental per tirar endavant la nostra ciutat i el país. Al migdia vàrem visitar les instal·lacions de l’Institut Guttman. Després vam dinar amb diferents responsables del món sanitari i acadèmic, amb els que impulsen el Parc Científic i de Recerca Biomèdica de Can Ruti. Sempre dic que el complex sanitari de Can Ruti és un motiu d’orgull, i de projecció solidària i d’excel·lència per als badalonins i badalonines. Vaig anunciar, també, la nostra intenció d’impulsar, amb la Fundació Josep Carreras, un nou institut de recerca en el camp del transplantament de la medul·la òssia. Per la tarda vam visitar el Centre Cívic de la Salut, l’Avinguda Marquès de Sant Mori i la nova Rambla de Floridablanca a Llefià, i finalment ens vam desplaçar a la plaça de la Pipa i al carrer Circumval·lació. L’experiència del President de la Generalitat com a alcalde de Cornellà durant 19 anys va facilitar en tot moment la comprensió del problemes i les possibles vies de solució. Badalona s’està transformant. Ho he dit. En obres públiques, en l’obertura al mar, en l’arranjament de carrers, en nou equipaments (escoles bressol a Sistrells o la nova Escola Progrés), amb l’arribada de nova ciutadania. I amb els 50 compromisos de Govern municipal, hem de continuar avançant. Però la política no és només actuacions i obra de Govern, també és, i essencialment, convivència i pedagogia. A casa nostra això vol dir reforçar el sentit de badalonitat. En el passeig per a l’Avinguda Marquès de Sant Mori i a la Rambla Floridablanca, alguns veïns s’apropaven al President i a mi mateixa, i ens feien arribar els seus neguits, les seves preocupacions. Recordo amb especial tendresa moments d’intensitat, en què alguns infants que jugaven en les àrees infantils ens van reconèixer i tot seguit ens van encerclar. Em vaig sentir il·lusionada. Vaig pensar ―un cop més― que les institucions i les persones que les representem hem de saber escoltar tothom i estar a peu de carrer. Allí, al cor de Llefià, a la Rambla Floridablanca també moltes persones se’ns acostaven. Ens van plantejar moltes coses: demandes, observacions, solucions, queixes… La presència del President donava confiança. Aquest sentiment és necessari pel progrés dels barris, de la ciutadania i de Badalona. Una confiança que no s’expressa només amb els resultats d’una gestió, per òptima que sigui, sinó que amb la proximitat i la comprensió esdevé el sentit mateix del que ha de ser la política. Van ser moments gratificants i que fan més humana la dedicació pública. Al vespre, la visita del President de la Generalitat es va acabar amb la celebració d’un sopar en motiu dels 30 anys de la Federació d’Empresaris de Badalona (FEB), amb l’assistència de més de 500 empresaris. Va ser una ocasió en què el president de la FEB i jo mateixa vam poder recordar el treball fet i els reptes de futur, com la construcció de la B-500 que ens ha de facilitar la connexió amb els dos Vallès. El President de la Generalitat hi va donar el seu suport. Durant aquests anys s’han impulsat i es continua posant l’accent en nombroses iniciatives: els 335.000 m2 de nou sòl industrial amb 3 polígons, les actuacions de l’IMPO, el suport a les persones i les idees emprenedores, el projecte de l’espai dels oficis a Montigalà, el Centre de Noves Tecnologies a Can Bofí Vell, la bona marxa de l’ocupació a Badalona, la presència d’activitats intenses en coneixement i recerca, en diversos sectors com la metal·lúrgia, la indústria farmacèutica i l’electrònica; el suport a la formació ocupacional, el diàleg entre agents socials i econòmics, etc. Badalona va endavant, tenint com a prioritat l’equilibri entre el desenvolupament i la cohesió social, en una Catalunya dinàmica que afronta nous reptes per posar-se al dia i que recentment ha celebrat el 30è aniversari del retorn del President Tarradellas i el restabliment de la Generalitat. Un llegat ben viu i necessari. Perquè la badalonitat i la catalanitat són progrés i justícia social, prosperitat, però sobretot un sentiment col·lectiu humà i fraternal, per donar el millor de nosaltres i rebre els beneficis que entre tots construïm. Comments are off for this post

Diferents actes en les darreres setmanes han posat de relleu una part essencial de la nostra ciutat. La nostra és una ciutat costanera i oberta. La celebració de la Volta a Espanya de Vela, els dies 23 i 24 de setembre, amb final al nostre Port, i la celebració de la III Trobada de la Murtra, organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme el passat dia 22 de setembre sota el títol de “Ciutats mediterrànies: pont entre Orient i Occident”, així ho demostren. Però aquests esdeveniments, i d’altres, s’emmarquen en una ciutat que he volgut, amb l’equip que conduïm l’Ajuntament, que retrobés el mar, que es vagi conciliant amb el seu front marítim, que vagi tornant a ser la Badalona marinera. A l’inici del meu primer mandat com a alcaldessa, hi havia dibuixat el futur front marítim i el projecte del Port, però calia donar-li un impuls i fer-lo possible. Així, en els darrers anys, hem avançat en la urbanització del nou Front Marítim, transformant la vella àrea industrial, fent possible nous usos urbans i espais públics. He dit en alguna ocasió que tal vegada podíem haver dibuixat els espais residencials, amb menys alçada; sempre crec fermament que hi ha d’haver un espai per a l’autocrítica. Però, cal dir que, concentrant més l’edificabilitat, es podien guanyar, i s’han guanyat, espais públics: més espais per a places, zones verdes i equipaments. Així ho hem fet i ho continuarem fent. El nou Port, a punt de finalitzar (queden per acabar alguns equipaments, serveis del Port, l’Hotel, el Passeig i la Plaça), ha suposat la creació de més llocs de treball. Amb el serveis que s’hi originen, es multiplica l’activitat econòmica. Aquest estiu la ciutat s’ha anat fent seu el Port, amb cantades d’havaneres, cinema a la fresca, etc, i amb els espais de restauració i de lleure. És ben cert, que la resolució de la qüestió del peatge s’ha allargat. Ja fa quasi tres mesos, però, hem iniciat les obres del pont del carrer de Sant Lluc, que farà possible els desplaçaments sense haver de travessar la instal·lació portuària. Les obres de renovació del front marítim avancen i potenciaran una nova centralitat, amb el canal portuari, el nou Parc i fins el Palau d’Esports. Amb la connexió amb el tramvia, recentment inaugurat, i les línies de metro 2 i la 9 en construcció, es crearà una zona d’atracció de dimensió metropolitana, amb la Ciutat Europea del Bàsquet com a reclam. Es tracta, tot plegat, de la transformació urbana més important a Catalunya en les darreres dècades, després de la Vila Olímpica de Barcelona. Això, ha pogut i pot comportar dificultats, sovint transitòries; situacions, i respostes que hem hagut d’aprendre, millorar i arranjar, com en la qüestió de les ocupacions. Però, a banda de les dificultats, la bona notícia és que ho estem fent possible. També nous equipaments ciutadans hi donaran servei. El planejament previst i els nous mapes d’equipaments ho reflectiran. Sobretot, però, la ciutat guanya i guanyarà el mar, s’hi sent més a prop. En el document dels 50 compromisos del Govern de Progrés expressem la nostra voluntat d’impulsar el Passeig Marítim. Treballarem perquè el Govern central construeixi el tram del Passeig Marítim entre el carrer del Mar i el Port. Perquè la ciutat s’apropiï del seu front marítim. El trasllat de la via del tren a l’interior oferirà servei a més població i encara farà més permeable l’accés dels diferents barris i persones al mar. Ja és contemplat al Pla d’Infraestructures de Transport amb horitzó 2026. En l’acte d’inauguració de la prolongació del tramvia, de la línia T-5, que ha transformat l’avinguda Marquès de Montroig al seu pas per Sant Roc i el Gorg amb més de 10 milions d’euros d’inversió, vaig demanar al president de la Generalitat, al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i president de l’Autoritat del Transport Metropolità, i a totes les autoritats presents, que el tramvia que arriba al litoral de Sant Adrià de Besòs es prolongués fins a Badalona. Per assegurar la futura mobilitat a tot aquest front marítim i perquè és un mitjà de transport que s’insereix millor a la trama urbana i es fon amb la ciutat. Dos breus comentaris finals sobre esdeveniments que us deia al principi. Al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, de la mà de l’organització de la Fundació Internacional Olof Palme, es va celebrar la III edició d’un seminari ja consolidat, concebut i impulsat conjuntament amb la Fundació per l’Ajuntament. Des de Badalona podem contribuir a pensar el món, reunir-hi especialistes de primer nivell, en un laboratori d’idees excel·lent. Us ben asseguro que són espais necessaris i que agraeixo per poder reflexionar i construir l’espai cap on anem. Diplomàtics, militars, acadèmics, autoritats locals com l’alcalde de Jericó −una ciutat amb 10.000 anys d’història!− s’hi van aplegar. Us animo a apuntar-vos-hi l’any vinent. Val la pena!. Hi vaig trobar a faltar moltes persones interessades per aquestes qüestions, que després opinen sobre aquests temes i s’hi ocupen. Vam poder constatar que les ciutats són un espai on el diàleg és més fructífer, més enllà dels estats i amb ells −ho vaig experimentar també en una jornada euromediterrània amb alcaldes i alcaldesses palestins i israelians l’any 2003 a Perugia (Itàlia)−, i també que les dues riberes mediterrànies hem de col·laborar per fer front als reptes comuns. De ciutats mediterrànies, i també peninsulars, ens parlen els actes de finalització de la Volta a Espanya de Vela. L’esport també uneix. Badalona va ser seu del final de la darrera etapa i de la competició. Ciutats com València, Màlaga, Cadis o Ceuta van compartir aquesta funció: tripulacions, regatistes, organització, Federació de Vela, van omplir i fer funcionar a ple rendiment el nostre Port, com a espai esportiu. Badalona té empenta i es projecta, a prop del mar i a tot vent!. M’agradaria també aconseguir i fer un bon equip amb totes les entitats de la ciutat. (Foto: Pere Jiménez) Comments are off for this post

La cohesió social i la igualtat d’oportunitats guien l’acció del nostre govern. A alguns barris de Badalona els cal un nou impuls. Per això, de manera coordinada i unint esforços, l’Ajuntament i la Generalitat invertirem, a parts iguals, 15 milions d’euros a Sant Roc, Artigues i el Remei, dins d’una nova convocatòria de la Llei de barris. Ho farem des d’un punt de vista integral, millorant la qualitat urbanística, augmentant la xarxa d’equipaments i amb nous programes socials que, des de la innovació, donaran continuïtat a la feina que des de fa anys duem a terme en aquests barris. Per superar els dèficits i satisfer les noves necessitats, coordinats amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ―que renovarà els seus barris colindants amb la nostra ciutat―, combatrem el risc d’exclusió i treballarem per la convivència, amb programes contra la fractura social i una unitat de suport a l’escolarització, recolzant joves i infants per lluitar contra l’absentisme escolar i promoure la salut i l’esport. Sabeu que fa molts anys que treballo en l’acció social. Per l’experiència sé que, amb la participació ciutadana, les mesures són més efectives i les millores es consoliden. Comptarem, per tant, amb les entitats i la ciutadania. L’arranjament de carrers com els de Rafael de Casanova i Covadonga ho faran palès, així com també la creació d’un nou espai verd al Remei. També la voluntat de fer possible un equipament de barri a Artigues i un espai social polivalent a Sant Roc, entre altres projectes. El que més m’anima a liderar aquest procés és el treball amb les persones per aconseguir una bona convivència. Article publicat a la revista Bétulo agost-setembre 2007 Comments are off for this post

En aquestes darreres setmanes he participat en diversos actes que tenen un mateix fil conductor: la innovació en les maneres de fer i els continguts per tal d’adaptar-nos als canvis socials, i de tot ordre, que experimentem. El passat dia 12 de juliol, vaig assistir a una jornada tècnica del Pla Estratègic Metropolità. L’objectiu de la jornada era la reflexió sobre aquells aspectes que cal posar al dia per tal de bastir un discurs i un model actual per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En els darrers 15 anys, han augmentat els fluxos de relació entre els municipis i es fa palesa la necessitat d’actuar conjuntament en temes comuns que ens afecten. Nous reptes com, entre d’altres, la governabilitat i el lideratge, la connectivitat i el transport públic, la sostenibilitat i el model urbanístic, la qualitat de vida i l’entorn social, o el posicionament en el món de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van centrar la jornada de reflexió. Badalona, des de la seva identitat bimil•lenària, vol aportar constructivament i oferir el seu potencial al conjunt metropolità. L’especialització en la salut, amb equipaments sanitaris de referència, i un model local pioner i únic en la seva gestió, a més de l’activitat de recerca biomèdica; la riquesa dels seus entorns naturals i la seva potencialitat en el patrimoni cultural, històric i esportiu són alguns dels aspectes en què destaquem. En una ciutat de ciutats, de la qual podem recollir altres experiències, posar en comú diagnòstic i propostes, i en sectors específics, actuar aplegats per mantenir i preservar els nostres espais naturals, cooperar en el transport públic i en la qualitat ambiental, des de l’autonomia i l’especificitat de cada municipi. Des de la meva experiència supramunicipal en institucions com la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal o l’Entitat Metropolitana del Transport, sento i conec la importància que té formar part d’aquesta realitat i el treball conjunt per aquest territori. El dissabte 14 de juliol, vam inaugurar la nova seu de la Fundació Internacional Olof Palme, al carrer de Sant Miquel. Una institució a la nostra ciutat que, amb iniciatives com la Trobada de la Murtra o altres cursos i tallers al llarg de l’any, donen impuls i projecció a la vocació solidària i d’abast global de la ciutat. Aquell dia vaig tenir ocasió de participar en la taula inaugural, que donava inici a la IX Jornada de mediació. Avui, les ciutats, amb la complexitat pròpia d’aquest inici del segle XXI, reclamen l’esforç d’escoltar, d’una actitud empàtica, de prendre en consideració tots els punts de vista diversos i encaixar-los, conciliar-los, amb la mirada posada en l’interès general. En l’àmbit ciutadà, de la gent gran, veïnal, la mediació és un instrument útil i necessari. Un instrument de pacificació, fonamental en la convivència i en els espais públics. Quin gran moment, lluny de l’activitat trepidant de cada dia, per poder reflexionar, escoltar, i conèixer de la mà dels experts! Per últim, el dia 17 de juliol, vaig presidir al Saló de Plens de l’Ajuntament la cloenda de la primera edició del Projecte Futur Jove, en el marc dels Plans d’Entorn. L’educació en l’entorn comunitari i la dimensió educadora de la ciutat van plegats en aquesta iniciativa. En l’acte vam reconèixer el caràcter pioner d’aquesta iniciativa que posa en valor el triangle escola-empresa-administració. Nois i noies dels instituts de secundària Barres i Ones, Enric Borràs i Badalona 9 han participat, aquest curs 2006-2007, en estades en empreses de Badalona. A aquestes, el meu reconeixement pel seu compromís col•lectiu, com també als pares i mares que hi han donat el seu suport, i també a la participació en el projecte de tècnics i professionals de l’ensenyament. Aconseguir experiència i oportunitats en el món laboral per a joves que s’hi inicien requereix d’una gestió política que busqui nous camins, basada en la implicació de la xarxa d’agents socials i econòmics en el fet educador, i en el concret, per facilitar el trànsit del món de la formació al món del treball. Quin acte més important! Vaig veure que havíem estat capaços de treballar conjuntament, les administracions, els professionals, les empreses i, sobretot, d’incorporar els protagonistes, els joves, al voltant d’un eix, per un motiu: el seu futur. Comments are off for this post

El passat 29 de juny, el Ple municipal aprovava el cartipàs que determina la composició del Govern de la ciutat per al proper mandat i que compta amb sis àrees (Govern; Recursos Interns, Hisenda i Promoció Econòmica; Medi Ambient i Mobilitat; Territori; Educació i Serveis a la Ciutat, i Cultura i Patrimoni Cultural). L’Àrea de Recursos Interns i Hisenda es veu reforçada amb Promoció Econòmica. Es tracta d’una àrea que ha de contribuir d’una forma específica a la prosperitat de la ciutat, des de l’optimització dels recursos públics i la cooperació amb els agents socials i econòmics i el sector privat. Les àrees d’Educació i Serveis a la Ciutat i de Cultura i Patrimoni Cultural constitueixen eines de suport al benestar i la cohesió social, des del punt de vista de les persones i la comunitat. L’Àrea de Govern comptarà amb noves competències i amb tres regidories: Serveis Socials, Comerç i Consum, i Ciutadania i Convivència, a més de les regidories de Districte. Seguiré molt directament tota l’acció del Govern, així com també totes les qüestions vinculades als serveis socials i a la participació ciutadana, com a aspectes decisius per tal d’enfortir i revitalitzar la convivència. Així com també el reforçament de la proximitat. Tenim la voluntat que l’Ajuntament estigui més present en el territori i que els diferents equips municipals als districtes actuïn amb coordinació, amb una acció ben orientada políticament i atenta a les necessitats de la ciutadania. Com a regidora, i posteriorment com a diputada presidenta de l’Àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona, vaig tenir durant diversos mandats la responsabilitat política dels serveis socials. També en el meu primer mandat com a alcaldessa les competències de participació ciutadana es trobaven situades a l’alcaldia. Ara volem reforçar el treball municipal a peu de carrer en aquests àmbits i esdevenir un agent facilitador i dinamitzador de les relacions ciutadanes, per refermar els vincles i els llaços socials. Estic convençuda que el repte que encarem, de la convivència i la ciutadania, i pel qual comptarem amb una regidoria delegada, l’afrontarem amb èxit, enfortint i optimitzant la gestió dels recursos socials i de cohesió social. És en els barris i els districtes on tenim els principals reptes. On, des d’una presència directa i acompanyant dels responsables polítics cap els badalonins i badalonines, i des d’un suport directe de l’Ajuntament i les administracions a la tasca que nombroses entitats estan duent terme, aconseguirem millorar la qualitat de vida de moltes persones. De ben segur que hi contribuirà la recent aprovació pressupostària de 15 milions d’euros per als barris de Sant Roc, Artigues i el Remei, paritàriament finançats per l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya dins el programa de la Llei de barris. Un dels reptes que té la ciutat és la convivència, tant en el marc de la gestió de la diversitat cultural i religiosa com per al conjunt de la població. En el darrer mandat ja vam iniciar algunes experiències innovadores: en el Consorci Badalona Sud, el programa “Coneix el teu veí”; en el diàleg interreligiós amb el suport d’UNESCOCAT; amb la Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana… Viure junts requereix el mutu coneixement i respecte, el treball per fer possible la materialització de drets per a tothom, especialment per a les persones amb menys recursos. També requereix la garantia de la seguretat concebuda de manera integral. La millora de la via pública, l’arranjament de carrers, la millora del mobiliari urbà, l’atenció a l’enllumenat i la neteja, i la potenciació dels equips humans que vetllen al territori com a mediadors interculturals, amb l’increment dels efectius de la Guàrdia Urbana, hi ajudaran. En tots aquests aspectes, hem començat a treballar-hi i avançarem. Per fer de la ciutat un espai constructor de ciutadania, on l’educació, la cultura, la participació ciutadana, l’esport i la salut estiguin a l’abast de tothom. Fent del civisme la nostra cultura comuna, on les convencions, i els comportaments respectuosos siguin el “lloc de trobada”. Cal intensificar l’acció comunitària per fer front a les tendències individualistes i d’afebliment dels vincles socials. El passat 26 de juny vaig assistir a la sessió de fòrum del Programa Universitat-Societat, organitzat pel Consell Social de la UAB i la mateixa Universitat. Va ser moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva i l’eix vertebrador del debat va ser la convivència social. Després de la ponència de Salvador Cardús, va tenir lloc una taula rodona amb experts de diferents disciplines i amb la participació posterior de les persones que hi assistíem. Sabem que l’educació, el civisme i un codi comú de comportament són imprescindibles per a la bona convivència. Tal i com defensa Cardús, jo també penso que el civisme no és una teoria, és una pràctica, i és en els nostres barris i carrers on principalment l’hem de saber desenvolupar. Podem aprofundir un model propi, a partir de la nostra experiència com a ciutat i com a país; fent nostres els avantatges de tota mena que incorpora la nova ciutadania; i aprofitant el potencial integrador de l’escola, l’esport, el treball i altres institucions socials, i des de l’assumpció de la responsabilitat pròpia, de cadascú. Les ciutats del segle XXI requereixen un nou impuls cívic. Un pacte fundat en la voluntat i en la necessitat. El reforçament de la ciutat com a agent educador, com a espai per a les relacions ciutadanes, més enllà de les relacions de mercat. Més societat i un teixit ciutadà i associatiu recolzat amb els recursos públics i amb la responsabilitat social del sector privat, de les entitats, del voluntariat. Els professionals municipals a peu de carrer, l’escola, les entitats, la ciutadania compromesa i els responsables polítics al capdavant, constituïm tots una nova aliança per fer una Badalona més amable i cohesionada, on la qualitat de ciutat i de les relacions ciutadanes i convivencials arribi a tots els racons. Depèn de tots i totes i de cadascun de nosaltres. Comments are off for this post

El passat 16 de juny de l’any en curs, vam constituir un nou Ajuntament a Badalona, com a conseqüència de les eleccions municipals celebrades a tot l’Estat el passat dia 27 de maig. La ciutadania va expressar lliurement les seves preferències i els nous ajuntaments, un cop constituïts, esdevenen el millor exemple de l’enfortiment de la democràcia. L’actual mapa polític català suggereix que la constitució dels nous governs locals no segueix regles fixes globals, ni fórmules sistemàtiques definides prèviament. Certament, molts governs locals s’han constituït des de la continuïtat, però també són nombrosos els qui han canviat el signe polític de l’alcaldia amb els mateixos o altres socis de govern. A tall d’exemple, 111 alcaldables catalans són avui a l’oposició, tot i ser la llista més votada en els seus respectius municipis, o bé només hi ha hagut 20 alcaldes, en municipis de més de 20.000 habitants, que varen obtenir la majoria absoluta. Això vol dir que la cultura del pacte i de les aliances esdevé fonamental per poder constituir governs locals més estables. A Badalona en tenim una llarga experiència. Tenint en compte que al Principat de Catalunya hi ha 946 municipis, la fórmula de l’entesa entre els partits que avui governen la Generalitat de Catalunya ―PSC, ICV-EUiA i ERC― s’ha repetit en 14 municipis. D’altra banda, s’han configurat governs locals amb aliances tan poc usuals com les formades pel PSC i el PP, o bé ERC i PP, o ICV-EUiA, PP, CiU i ERC. Les aliances, doncs, en el govern local són la més genuïna representació que l’entesa entre persones és tan o més important que la dels partits. A Badalona hem optat per fer una anàlisi exhaustiva del resultat de les darreres eleccions municipals i també del programa i les propostes que han presentat totes les formacions polítiques per a la propera legislatura. Del resultat d’aquesta anàlisi, i des d’una àmplia coincidència programàtica, amb il·lusió, responsabilitat i ambició per Badalona, hem optat per constituir un govern de progrés i catalanista amb els grups municipals de CiU i d’ERC. En el meu discurs d’investidura del passat 16 de juny, en desenvolupo els arguments, així com també les principals línies estratègiques i idees-força per al futur. Si hi esteu interessats, hi podeu accedir (discurs-investidura.pdf). Comments are off for this post