BadaBlocs

Davant l’aparició del manifest “Volem votar el nostre alcalde” que presenta un seguit de reflexions i demandes a la ciutat i als partits amb representació al Ple, m’agradaria fer unes quantes consideracions, unes consideracions que em donaran el pretext per reprendre la feina en aquest Bloc.

Comparteixo plenament la lletra de la cançó però no la melodia. Dit això, vull fer públic que m’adhereixo a aquest manifest perquè veig positiu que la ciutat (o un grup de persones) es bellugui, que es mogui en la direcció de demanar més compromís, més participació i transparència. Amb això, com ja he dit, hi estic plenament d’acord. Tanmateix, alguna cosa falla a la melodia, a la remor de fons, que em despista. El problema de la ciutat és un problema parcial, concret i que depèn de la bona fe d’algunes persones per solucionar-lo? I encara més, hem de continuar depenent de la bona voluntat d’unes estructures, els partits amb representació, que ja han demostrat que no en tenen i que responen a dinàmiques diferents de les de la societat civil?

La resposta a aquestes preguntes és que no, que el què falla a Badalona no és el mecanisme de successió a l’alcaldia, que per altra banda hem de criticar amb tota la contundència possible, si no que tenim uns problemes estructurals, endèmics, fruit d’anys i anys de desídia. En altres paraules, la qüestió no és una biga (que requereix d’una intervenció concreta), la qüestió són els fonaments de la casa.

Finalment coincideixo plenament amb els impulsors del manifest en què s’ha de començar a treballar per una alternativa política de cara al 2011 i més enllà, tal i com van expressar el maig passat, perquè aquesta ciutat no pot estar pendent del joc de partits i dels calendaris electorals. Per tant, posem-nos a treballar, colze a colze, per construir.

Vivim immersos en una tempesta informativa permanent: El Punt, TVB, RCB, Badalona 2000, el TOT, els blocs de la gent de Badalona, … tots aquests mitjans treuen, dia sí i dia també, informació dedicada a les eleccions. Des de els Verds-CUP hem defensat sempre que les eleccions són exclusivament una plataforma on t’has de fer sentir i que segurament t’obliga a accelerar certes feines, però que el treball polític ha d’anar molt més enllà de les paperetes i les urnes.

A la nostra ciutat patim una altíssima abstenció que ja he comentat en aquest bloc, una abstenció que situa a la vora del 50% del cens a fora del joc de les urnes. Si som una mica seriosos i serioses, podem entendre que la gent passarà de qualsevol persona que només s’interessi per ella durant unes setmanes un cop cada 4 anys. No és seriós perseguir a la gent i oblidar-te’n després d’ella, perquè finalment acabarant passant de tu.

Per tant, la nostra feina per bastir una alternativa política no s’acabarà el 27 de maig pel mateix motiu pel qual pensem que el món tampoc es pot aturar cada 4 anys, ni ens hem de dedicar a inaugurar parcs i rambles, ni a fer unes Festes de maig extraordinàries cada 4 anys. Badalona necessita un debat polític profund i permanent, amb gent que es preocupi de la ciutat independentment de qui la governi, gent que sigui crítica amb el govern, que critiqui i que proposi, i que no es dediqui a dir exclusivament que estan contents…

L’enquistament de molts càrrecs electes a les cadires oficials ha suposat un dels principals descrèdits que ha patit la política d’ençà de la transció. Alguns en diuen la síndrome de la moqueta o del cotxe oficial, d’altres apoltronament. El cas és que els símptomes són els mateixos i es poden resumir en poquetes paraules: allunyar-se de les necessitats del comú dels mortals, mentre s’engreixen les butxaques d’un mateix.

A la nostra ciutat aquesta política ha tingut uns rostres ben clars, un rostres que porten quasibé 30 anys remenant les cireres i que no pensen permetre deixar-se escapar el sou i unes condicions laborals envejables. Amb aquesta situació la rotativitat dels càrrecs electes s’ha presentat com una opció per moltes candidatures alternatives arreu dels Països Catalans com el millor antídot per trencar les inèrcies generades, a la vegada que la participació ciutadana guanya terreny en les ments de molts ciutadans desperts.
A la comarca del Barcelonès Nord tenim la Gent de Gramenet, una candidatura que sorgeix precisament de l’esgotament de l’actual sistema de partits i del cansament de molta de la gent mobilitzada i organitzada d’aquella ciutat amb els polítics i les polítiques que es fan. La gent de Gramenet té com un dels seus objectius retornar a la política local colomenca l’esperit de lluita i transformació profunda que va caracteritzar la ciutat ara fa unes dècades. Volen esdevenir un ferm referent de tots aquells colomencs contraris a la política que en nom de l’esquerra oficial s’ha portat a terme i, per tant, no participar en cap govern i esdevenir oposició. De tot el seu discurs hi ha un element que trenca amb l’actual “estat de les coses” i planteja un model diàfanament oposat amb dels partits convencionals. Ells estableixen una rotativitat anual dels seus càrrecs electes, cosa que els partits grans no poden assumir perquè van iniciar ja fa molt temps un procés de professionalització de la política.

A Badalona els Verds-CUP també hem assumit aquesta rotativitat anyal que ens porta igualment a denunciar i criticar l’enquistament i l’apoltronament de tots aquells que, volent transformar la societat, han acabat transformant les seves consciències.

Sí la CUP ha decidit anar a les eleccions municipals de Badalona i de més de cincuanta ciutats i pobles del país, és perquè creu que una altra forma de fer política és possible i necessària. Perquè creu, creiem, que aquesta nova forma de fer política, anant més enllà del que els marcs legals permeten, recuperant l’ètica política malmesa per tants anys de grisos gestors corruptes, ajudarà a millorar les condicions de vida de la gent de la nostra ciutat.

A Badalona patim una situació francament negativa, com diuen diferents persones i col·lectius de la ciutat. Francament negativa perquè aquí la il·lusió de la transició d’esvaeix ràpidament, perquè la política es va allunyant de la gent i ningú es refia de l’Ajuntament. A aquestes alçades, a l’any 2007, ningú no espera res positiu de l’administració local.

Abans d’acabar aquesta enrtada m’agradaria fer públic una part del discurs que en Francesc Alfambra, cap de llista de la coalició els Verds-CUP va fer el dia 31 a St. Roc: demà dia 15 l’Ajuntament inaugurarà per tercera vegada el parc públic de Can Solei-Ca l’Arnús. Tan poques coses fan que han d’embolicar el mateix regal fins a tres vegades per després desenvolicar-lo públicament i fer-nos creure que ho fan molt bé? Ca l’Arnús-Can Solei hauria de ser ja fa temps un gran parc públic obert a la ciutat, sense amenaces especulatives com la perllongació del carrer Méndez Núñez i deixar-se estar d’inauguracions caríssimes com les que aquest cap de setmana ens brindarà el tripartit local. Un últim apunt: la segona inauguració la va fer també la mateixa alcaldessa el dia 4 de maig de 2003, 3 setmanes abans de les anteriors eleccions locals.

Darrerament a la nostra ciutat estem assistint a un debat sobre el futur d’un dels dos espais naturals que encara tenim. Sense tenir en compte Ca l’Arnús i Can Solei, situats al centre de la ciutat i que prodrien esdevenir un bon pulmó verd per una ciutat massa grisa, la Serralada de Marina i el litoral són els principals eixos sobre els quals hem d’articular la nostra existència en aquest territori en que vivim.

Dit això, i sabent que en aquesta legislatura s’ha destruit un 20% del nostre litoral, penso que ens hem de centrar en la defensa de Canyet i tota la Serralada. Si als anys noranta vam tenir l’amenaça d’un camp de golf a la zona de St. Jeroni, una amenaça que es va aturar en part per la pressió popular, ara ens podem trobar amb una urbanització massiva de l’últim tros de verd de la nostra ciutat.

Per la gent de Els Verds-CUP, la protecció de Canyet és cabdal per vertebrar una ciutat equilibrada urbanísticament i ecològicament. Creiem que qualsevol actuació urbanística per sobre la B-20 ha ser pública i subjecte a un debat ampli i transparent i que s’ha de respectar el Pla Especial de Protecció de la Serralada de Marina. Aquest Pla, igualment, s’ha de donar a conèixer i ha de sortir dels calaixos de la burocràcia local, se li ha de treure la pols i posar-lo al dia.

La Serralada és del conjunt de ciutadans, perdre-la ens afectaria a tots i tindria unes conseqüències nefastes no només pel medi natural, si no també per la memòria històrica local. Recordem que a Canyet hi ha un gran número de masies, un gran assortiment de mines i un ploblat ibèric a dalt del Turó d’en Boscà. Si ens carreguem això, què ens quedarà?

El portal de notícies Llibertat.cat publica aquesta setmana l’entrevista que em van fer com a cap de llista de la CUP de Badalona. Estan realitzant una ronda d’articles i entrevistes a totes les CUP que es presenten arreu del país, i ara ha tocat a Badalona.

Aquí la teniu:

És el primer cop que es presenta la CUP a Badalona, com creus que esta responent la gent a aquesta iniciativa?
A hores d’ara la gran part de gent que anirà a votar el mes de maig encara no ens coneix. Tot i això a totes les persones a les que hem arribat han respost molt favorablement, hem incrementat els col·laboradors/es i estem en condicions de dir que podrem fer una molt bona campanya electoral. Paral·lelament, els debats que hem portat a terme al llarg del mes de febrer han estat un èxit, i ens han servit per fer unes propostes potents per una ciutat que porta massa temps ensopida.

Des de l’actual configuració del govern municipal, cap on va Badalona?

A Badalona coincideixen dos elements molts perillosos lligats mútuament: per un costat és una de les ciutats on l’esquerra tradicional i hegemònica d’aquesta part del país (PSUC/ICV) fracassa més estrepitosament, fins arribar a convertir-se en un apèndix del PSOE. I per altre costat, es detecta un augment del racisme lligat al reflotament de les posicions més conservadores, de la mà de partits extremistes com són el PP i ara Ciudadanos. Amb tot, no podem menystenir el paper que ha jugat el PSOE en tot això: ha permès la creació de guettos, on la cultura catalana s’ha mantingut al marge o ha entrat de la mà dels seus representants més carques.

Penseu que fa tot just una setmana va sortir una enquesta publicada per l’edició del Barcelonès Nord de “El Punt”, on el 99% de badalonines i badalonins desconeixien la presència d’ERC i ICV-EUiA al govern local.No som, però, gens pessimistes. La història no s’ha acabat i nosaltres hi podem tenir un paper actiu en totes aquestes dinàmiques. La nostra alternativa política aposta per la cohesió dels nostres barris sense exclusió, independentment de l’orígen i amb una clara consciència de ser d’esquerres i creure en l’alliberament nacional dels Països Catalans.

Read more

Comments are off for this post

La CUP avança, els Països Catalans desperten

Març 13th, 2007 | Category: Marc Sallas

A les properes eleccions es visualitzarà una feina que ve de lluny. Les més de cinquanta CUP que es presentaran a les properes eleccions municipals, comencen a ser ja un referent dins i fora de l’Esquerra Independentista i ens projecten una realitat difícil d’imaginar fa uns quants anys. S’ha fet molt bona feina, però només és un inici.

Com que els catalans i catalanes no diposem d’un marc jurídic propi, ni d’un únic Parlament que ens representi, els Ajuntaments es presenten com una bona opció alternativa per anar redreçant la situació i potenciar una línia política clarament independentista. També és cert que cal anar definint què és l’independentisme, és simplement la reivindicació d’unes fronteres històriques o culturals? es tracta d’un nacionalisme extremista? … s’han fet moltes preguntes i s’ha llençat molta porqueria contra l’independentisme català, alguns inclús han acabat interioritzan aquestes idees i s’han convertit en les gotes d’una pluja fina que ni es nota.

Per tant, els ens locals poden ser i són un molt bon àmbit on anar construint i fent més propera aquesta idea d’independència que alguns perseguim, una idea que va molt més enllà d’unes fronteres administratives i d’uns símbols nacionals.
Com des de la CUP hem afirmat moltes vegades, no serà la decisió d’un Parlament autonòmic o la voluntat d’un polític espanyol o francès la que ens donarà la nostra plena sobirania. Tampoc serà la decisió d’un Conseller/Vicepresident fracassat, més semblant a un messies que a un polític amb sentit d’estat. Serà la voluntat de les catalanes i catalans, organitzats democràticament i sense pors als marcs jurídics que avui ens amenacen com una espasa de Damocles, la gota que farà vessar el got. I per això volem estar també als nostres Ajuntaments a partir del 27 de maig.

Comments are off for this post

Ningú en parla

Març 09th, 2007 | Category: Marc Sallas

De l’abstenció ningú en parla. Ningú recorda ja que l’estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya va ser aprovat amb menys del 50% dels vots del cens. Ningú recorda tampoc que dels 170.025 badalonins i badalonines amb dret a vot a les eleccions municipals de 2003, només van execitar-lo 89.428 (un 52,29% del cens). Es parla del desencant amb la política, que la política ja no motiva com ho feia abans a àmplies capes de la població. On és el problema? Per què ningú no en vol parlar?

Penso que un dels nostres punts fort ha de ser aquest: acostar la política, fer veure que “si ens organitzem, podem”, despertar l’interès i fer que la política pivoti a l’entorn de la societat i no dels polítics. Si la gent es desencanta és perquè veu que malgrat exercir el dret a vot, les coses no van cap volen. I això desgasta. També desgasta veure com els polítics s’apoltronen i l’acumulació de càrrecs es torna una pràctica habitual sense que ningú ho controli. Aleshores llencen la tovallola.
L’abstenció, doncs, no ve provocada per la ganduleria, per la manca de ganes de participar o pel desinterès i la insolidaritat, com ens volen fer creure. Ve provocada per una política que no engresca, que no sap on va i que no es mulla en els temes delicats quan aquests toquen certs interessos. Si la política és pedagogia com deia aquell, cal passar a l’acció i veure que podem i volem canviar les coses.

Comments are off for this post

Cada dia és 8 de març!

Març 07th, 2007 | Category: Marc Sallas

La setmana passada moria una badalonina a mans del seu marit al barri de St. Roc. Avui m’assabento a través de el Punt que una dona de Caldes d’Estrac és agredida amb un martell pel seu marit també. I a principi de setmana llegíem el cas de la dona assassinada a Ripoll. El masclisme no s’atura, i la societat ha de mostrar una intolerància total cap aquests crims.

Us faig una relació dels actes que tindran lloc al llarg del mes de març a la comarca del Barcelonès Nord i la manifestació nacional, actes organitzats per diferents col·lectius de l’Esquerra independentista:

• Dijous 8 de març

Manifestació: “Lluita i treballa per una societat sense gèneres”

Lloc: Plaça Universitat de Barcelona

Hora: 19h

Cloenda de la manifestació: Plaça del Teatre (darrera la
UPF),representació teatral i lectura del manifest.

• Dijous 8 de març:

17.30h concentració pel dia de la dona treballadora + performance a Plaça
de la Vila (Gramenet)

• Dissabte 10 de Març

10h Llefià, Badalona al carrer

Exposició del 8 de març

10h Al Carrer Pérez Galdós (Llefià, Badalona)

11h Animació musical, batucada i gralles

12h Parlament i lectura del manifest de la Plataforma Revolucionària del 8 de març

• Divendres 16 de Març:

11.15h xerrada sexisme a les aules. A càrrec del SEPC. IES Puig Castellar (Gramenet)

• Dissabte 17 de Març:

18h xocolatada popular i mostra de cultura popular (amb bastoners)
Plaça de Rafael de Campalans (Badalona)

20h taula rodona: com afecta el patriarcat en les nostres vides? al LS Krida (c/Sicilia, 97; Gramenet)

• Dissabte 24 de MARÇ:

22h concert al CSO La Fabriqueta (c/Santa Rosa, 23; Gramenet) amb Antiherois i PD’s

Comments are off for this post

« Pàgina prèvia — Pàgina següent »