BadaBlocs

Ara ens surten amb la historieta que volen trencar amb el Psoe badaloní. Primer ha estat Icv-Euia, de ben segur que d’aquí a poquet serà Erc. Després de quasibé quatre anys de govern tripartit i de molts més anys de governs pactats amb el Psoe, ara diuen que no tornaran a pactar amb el sindicat del totxo local. Però quan parles amb els que tallen el bacallà veus que no tenen credibilitat, que en el fons dels seus pensaments continuen dient-te que la única solució és “moderar el Psoe des de dins” (ho poso entre cometes perquè ho reprodueixo literalment).

Mentrestant, el nostre paper ha de ser el d’oferir una alternativa engrescadora i viva, independentment dels cicles electorals i allunyada dels tacticismes dels que depenen del sou de l’administració. No ens enganyem: els partits del govern local necessiten com l’aire que respiren el diner públic per sobreviure. Nosaltres no i això condiciona tota la seva acció política. Què farien sense els càrrecs de partit que poden mantenir a costa dels contribuents? Què farien si no controlessin administracions on anar col·locant els diferents panxacontentes? Repeteixo, això es nota quan parles amb ells i miren a terra per vergonya.

Ara bé, cal que tinguem clar quin és el seu paper per no repetir errors. Le direccions d’Icv-Euia i Erc han optat per una opció estratègica ben clara: no ser alternativa al Psoe, ni en clau nacional ni en clau social, i això els hi està passant factura dins la seva militància i els seus simpatitzants. Ells s’han reservat el paper de la veu de la consciència o del convidat de pedra dins del govern, sense una línia d’actuació que erosioni i plantegi alternatives davant l’actual model de ciutat. Han esdevingut, i això a Badalona ha estat portat a l’extrem, el vernís que el Psoe necessitava per continuar amb el seu model, que tan ha pogut aplicar amb Ciu com amb Icv-Euia o Erc.

Com he dit, les militàncies respectives han mostrat ja senyals de discomformitat i desencís amb els rumbs polítics, tipes de la política de saló i aparador, de la política del “qui dia passa any empeny”. Nosaltres hem de ser receptius amb aquestes persones, hem de saber també integrar-les dins el nostre projecte de construcció d’una alternativa local en clau d’esquerres i rupturista a la nostra ciutat. El proper 27 de maig podem començar a tenir un reflex d’això, un reflex que es veurà no només a Badalona si no a la resta dels Països Catalans.