Un ambient venecià envolta la mostra que forma part d’una singular col·lecció que es desconeix qui la va encarregar originalment i que ara, un col·leccionista privat que no s’ha fet públic, permet veure.

Segons diuen és una ocasió única per veure aquests retrats de fantasía, autèntiques perles venecianes conceptualitzades com un conjunt que expressen la sabiduria orientalitzant i la joventut i la bellesa del gènere femení. Durant molts i molts anys han estat ocultes al gran públic.

Un detall curiós és l’adquisició d’aquestes obres per l’actual propietari o propietària després de la Guerra Civil. Poderoses circumstàncies enmig d’una època molt difícil deurien portar a algú – del Puerto de Santa María, Cadis – a desprendre’s d’aquest patrimoni: tot plegat una incògnita…

Tweet

Al llibre L’Onze de Setembre de Santiago Albertí, reeditat fa uns anys es descriu narrativament:  ’la dama aristòcrata Marianna de Copons, cunyada del comte de Torre de Mata i que vivia a Alella amagant la seva insospitada condició d’agent de la resistència. Marianna tractava amb gran familiaritat els oficials borbònics de la zona, passant per persona que havia fugit de la capital per no haver-se volgut barrejar a la lluita. Bella com era, havia encaterinat el coronel Le Querchois, cap de les tropes valones. Es trobava amb ell fent una berenada al camp quan el coronel rebé l’avís de sortir, i davant de l’enuig de la dama, el coronel li confessà que havia rebut l’ordre (secreta) de partir cap a Mataró. Quan la nostra Mata-Hari particular avisà el gran organitzador de l’espionatge català de l’època, Salvador Lleonart, salvà d’una mort certa més de 300 homes’.

Caldrà seguir-ne la pista, a la història, a la dona i a la ginebra.

Imatge del Centre Cultural Can Lleonart d’Alella. Masia que havia estat propietat de la família Lleonart.  Al mur exterior hi ha una placa comemorativa on es fan les ofrenes florals per la Diada.

Tweet

Malauradament, la collita badalonina actual, potser amb alguna excepció, no sembla d'aquesta anyada. El govern municipal veu els badalonins com a xifres que sumen i resten. Fan anar l'àbac amunt i avall per quadrar els comptes. Ja s'entén que toca retallar i que és l'hora de fer sacrificis i totes aquestes històries que ens expliquen, però això no justifica totes les decisions que es prenen.

N'hi ha una que clama al cel: suprimir el servei d'estudi nocturn a les biblioteques, el programa anomenat Estudiem de nit. Des del govern deuen pensar que això de tenir espais públics oberts a la nit perquè la gent hi estudiï és una collonada, perquè quan nosaltres estudiàvem ho fèiem a casa, i si ens remuntem en el temps hi havia qui ho feia davant d'un llum de carbur, i encara abans davant d'una espelma. I això per no parlar quan per evitar gastar folis s'escrivia sobre pedra. I no tornem a aquells temps perquè a la mainada li faria mal l'esquena de carregar les pedres. Ara que, temps era temps, no hi havia mal d'esquena... No donem idees.

El regidor d'Educació ha dit que l'Ajuntament ha suprimit el servei perquè costava 7.000 euros. I no podienrascar aquests diners d'enlloc? Dietes de càrrecs públics, per exemple, assignacions a grups municipals, càrrecs de confiança...

El que fa més gràcia, però, és que diu que potser el recuperaran el mes de juny, però en altres espais municipals. És clar, estudiar envoltat de llibres no és el més adequat... El millor és que facin una joint venture amb algun local nocturn de Can Ribó –si és que no els tanquen tots un dia d'aquests– i així la canalla pot estudiar i fer una copa, tot alhora.

Empobrir la societat, no econòmicament sinó també mentalment, culturalment és molt fàcil. I després ens queixem dels ninis. Apa, va!