BadaBlocs

Cliqueu a sobre per veure les imatges més grans.

(Llegir més)

Descobreixo, mitjançant el bloc  d'Asunción García (EUiA) que Toni Barbarà té el seu propi bloc a la xarxa, anomenat La Ratera. Barbarà va ser regidor en diversos períodes del govern de Badalona en representació del Partit dels Comunistes de Catalunya. El bloc el té en marxa des de desembre de 2007 (!!) però fins ara no l'havia detectat en aquest mar cibernètic. Els seus articles, alguns en castellà altres en català, són, com sempre, afilades reflexions en clau d'esquerra incombustible, amb interessants lectures en clau de partit. Convé seguir-lo.

(Llegir més)

No podem arribar a tot arreu. No sempre la Guàrdia Urbana pot atendre les queixes que rep per festes sorolloses que molesten els veïns els caps de setmana. Les múltiples actuacions que a aquelles hores ha de fer a vegades ho impedeixen. Però les queixes dels veïns no queden en un calaix. En fem un seguiment, i durant la setmana mirem de visitar els pisos que han protagonitzat algun conflicte d'aquest tipus. Ho fem quan els qui hi viuen estan en millors condicions d'escoltar. Així s'hi pot raonar millor, i els resultats són més efectius. Penjo un article de La Vanguardia d'avui que en parla.

(Llegir més)

Aquest és l'article que avui he publicat a la secció De set en set del diari El Punt.
L'article critica la postura d'Iniciativa de retirar la petició de compareixença al Congrés del president Rodríguez Zapatero i ironitza sobre l'inexistent front català pel que fa a la negociació del finançament a Madrid.
Per saber més sobre la notícia que motiva l'article: El Punt, Vilaweb, Avui.
La il·lustració de l'article és del genial Jap i la va publicar ahir El Punt.

(Llegir més)

Ahir vaig anar al Palau de la Virreina, aconsellat per un amic a qui li agrada la comunicació política, a veure una exposició titulada  "spots electorals, l'espectacle de la democràcia" www.bcn.cat/virreinacentredelaimatge .
Vaig passar gairebé dues hores consumint anuncis polítics de tot tipus, nacionalitat i ideologia. Ho vaig fer pràcticament sol. Però vaig disfrutar veient com a tot arreu, la política incorpora la creativitat a l'elaboració dels seus missatges, cada vegada més simples.

De tot el que vaig veure, se n'ha editat un llibre amb quatre dvd's, amb l'agradable oportunitat de triar-ne l'edició catalana-anglesa, o la castellana-anglesa.

Hi ha molts anuncis que m'agraden, i és impossible descriure'ls. No és per això que faig aquest post. El faig per dir que, més enllà dels anuncis, bons o dolents, la confiança i el vot te'l guanyes al carrer. I que no hi ha spots que canviïn aquesta realitat.

Obama, per exemple, que ha fet uns spots rodons, i una gira europea mediàtica i triomfal, ja va enrera de McCain. Els analistes ho atribueixen precisament a la seva sofisticada campanya, que agrada molt als rics creatius de Manhattan, però que no connecta prou amb l'Amèrica real.

Tornant a l'exposició, hi he trobat a faltar, o en tot cas m'agradaria saber, quina relació hi va haver entre alguns spots magníficament produïts i el seu efecte electoral real. Sense negar la seva importància, insisteixo només a dir que el vot de la gent es treballa al carrer, i que si a més després hi ha diners i creativitat, els spots poden ajudar, però que no són decisius.

Als polítics, la gent no ens compra per internet, ni en un "teletienda". La gent ens vol veure més a prop. Aquests dies m'he confirmat en aquesta creença visitant persones de Badalona que m'havien requerit per una o altra raó.

Hi he anat a les hores que diuen que passen les coses que m'han volgut explicar. No sé quantes, quan ni si les podrem resoldre, però queda clar que el contacte val la pena i que es poden intercanviar impressions que et permeten seguir estimant la teva feina i, en el meu cas, renovant la vocació que tinc de procurar servir d'alguna cosa sense alllunyar-me de la realitat.

(Llegir més)

Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d'El Punt el 18 d'agost a la secció d'opìnió De set en set. Els xinesos són tant ordenats que fins i tot programen les manifestacions a hores convingudes i en llocs predeterminats. Un ciutadà xinès s'ho va creure i ha acabat engarjolat.

(Llegir més)

Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d'El Punt el 14 d'agost a la secció d'opìnió De set en set. A partir de les males condicions laborals dels animadors que treballen als parcs temàtics faig una reflexió irònica sobre la violència implícita dels dibuixos de Disney.

(Llegir més)

Aquest és un article publicat al conjunt de les edicions d'El Punt el 7 d'agost a la secció d'opìnió De set en set. A partir d'una enquesta feta per Adecco sobre què volen ser de grans nens i nenes faig una reflexió marcadament feminista sobre la intel·ligència de les dones.

(Llegir més)

He estat uns dies completament unplugged de l'ordinador, cosa que de tant en quant va bé per fer neteja mental. Hi torno recuperant algunes coses d'aquests dies perquè no quedin perdudes. La primera és un comentari que la gent d'Unitat Nacional Catalana va penjar a la meva darrera entrada, la de l'1 d'agost. Els independentistes denunciaven -no sé com està la cosa a dia d'avui-, que per tercera vegada algú deixa el màstil de la plaça de la Plana sense bandera. Ells hi posen una estelada perquè l'Ajuntament no hi col·loca la senyera i l'estelada també desapareix. O sigui, un ball de banderes. Aquí teniu l'enllaç al bloc d'Unitat Nacional. Entenc que estiguin emprenyats, però hi ha una part de la seva argumentació que fa referència a la immigració que no puc pas compartir. Aquest no és el camí.

(Llegir més)

L'arribada del famós i molest tigre ja és una realitat a la ciutat. Ja és signiificatiu el nombre de badalonins que han estat testimoni de la seva implantació als nostres barris.

Com a mostra aquí teniu la fotografia d'un exemplar caçat al vol que ha aparegut aquest mateix vespre dins d'un pis del barri de Montigalà.

(Llegir més)