Murphy
Aquest no ha estat un bon any per a l’alcalde de Barcelona. La màxima de Murphy: “Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament”, s’ha complert fil per randa en el seu cas. I això que semblava que la nau municipal havia de ser fàcil de redreçar, després de la desafortunada gestió de Joan Clos i del cop moral que havia suposat per als seus organitzadors el fracassat Fòrum Universal de les Cultures, que a banda de dubtes sobre els comptes públics ha deixat una gran esplanada a Barcelona que la ciutat no sap ben bé com ocupar.
El full de ruta de l’hereu de la vara d’alcalde havia de ser senzill: no afrontar grans reformes i aplicar-se en dos camps prou sensibles per a la ciutadania com la seguretat i la neteja. Comandar, en resum, una etapa de transició comuna a moltes ciutats europees que pateixen, com Barcelona mateixa, els rigors de la recessió mundial.
Però Hereu va decidir complicar-se la vida (i de quina manera!). Calia situar la ciutat davant un nou repte de volada i per això l’alcalde va proposar que la ciutat comtal acollís una nova edició dels Jocs Olímpics d’Hivern, en coordinació amb les estacions d’esquí del Pirineu. El cas, però, és que allà no en sabien res i que Barcelona va ignorar Lleida, per a qui els Pirineus són el seu actiu econòmic i turístic més important. La troca estava embolicada i va arribar la consulta de la Diagonal per rematar-ho. Jordi Hereu va mentir quan va dir que havia votat; tothom ho va veure, però ell va mantenir una versió que l’únic que feia era erosionar la seva credibilitat. Hauria estat més honest admetre la veritat. Com estava cantat, la consulta va ser un autèntic desastre que va acabar d’enfonsar la credibilitat d’Hereu i dels socialistes.
La resposta va ser una fugida endavant en la qual Hereu va renegar de tot el fet fins aleshores: la consulta mateixa i la proposta dels Jocs. Tot quedava invalidat perquè Hereu havia descobert, de cop i volta, que els barcelonins tenien altres prioritats en ment. És molt difícil que la campana salvi Hereu –només li ha faltat el cas del Palau–; ha fet massa coses malament i, sobretot, ha generat la sensació que navegava. Bé, més aviat, que el vaixell li feia aigües.
Article publicat a El Punt el 24/08/10
LA MISERIA INVISIBLE.
No sé on va anar a parar aquella antiga fotografia
Avui, des de la secció La Tribuna a El Punt, el badaloní Jaume Oliveras i Costa, tracta la temàtica del carlisme i la figura de Carles Hug, mort fa uns pocs dies. Fa una setmana, a l'anterior article d'aquest bloc, vaig parlar-ne del carlisme (Carles Hug de Borbó: 'vençuts en el camp del vencedor'), coincidint amb la tesi que desenvolupa amb tota la seva gran capacitat per comunicar l'article d'Oliveras que, a més, enriqueix el text amb experiències familiars. L'encertadíssim article finalitza amb la frase 'no sé on va anar a parar aquella antiga fotografia' dedicada de Carles Hug i que guardava el seu pare. Una referència al pas del temps tot i que perdurin del carlisme algunes influències socials i també doctrinals i estètiques en algunes formacions polítiques catalanes.
XIII Encuentro Iberico de Ecoaldeas
Mosquits
A casa no tenim aire condicionat, així que, amb la calor, tenim tot el dia totes les finestres obertes per tal que passi ni que sigui una mica d’aire. No cal dir que això ha estat així des de que vivim aquí, així que estem acostumats.
Però al que no estem acostumats és a la gran quantitat de mosquits, especialment tigres, que estem patint aquest any. Els meus fills estan acribillats i si m’he decidit a escriure aquest missatge és perquè en les dues darreres hores hem matat sis mosquits a casa (i se m’acaba d’escapar un 
).
No sé si a la resta de la ciutat el nivell de mosquits serà tan gran com aquí, però molt em sembla que la proximitat del parc té molt a veure amb aquesta incòmoda plaga…
Sé que al parc s’han fet algunes actuacions contra els mosquits però, segur que no es pot fer res més?
Suma’t!
Jo em sumo a la Contra-Vaga General i per això romandré en el meu lloc de treball. La hipocresia dels sindicats i la infeficàcia demostrada pel Govern i el principal partit de l'oposició no s'han de combatre amb vagues generals, sinó volem que la paràlisi soscavi encara més la nostra malmesa situació econòmica. Per a això disposem de les urnes i ara, a
la tardor, tenim la primera oportunitat. I tú? no et sumas?
la tardor, tenim la primera oportunitat. I tú? no et sumas?
La foto del dia
Bé, del dia d’ahir, de fet… No té massa a veure amb la temàtica d’aquest blog, ni està feta a Badalona, però crec que val la pena. La foto la vaig fer ahir quan tornava en bicicleta de la feina.
Gent pescant i banyan-se a la desembocadura del riu Besòs
De la Viquipèdia: A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant els anys 70 i 80 del segle XX fou tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d’Europa.
S’imposa el sentit comú.
Comentari:
El fenomen del "top manta" no es podia solucionar amparant la il·legalitat de les seves activitats i provocant de rebot l'empitjorament de les condicions dels comerciants que compleixen les normatives. Jo diria que el seny ha prevalgut i el Conseller Saura ha deixat de banda l'ambigüetat dels seus posicionaments.
A la reunió d'avuí, la responsabilitat dels ciutadans s'ha posat en entredit, amb tota la raó i, per això, caldria que reflexionéssim i en aquest sentit, potser, hauriem de preguntar-nos si el que estem fent, quan comprem productes copiats, falsificats i robats (o de sospitosa procedència), a part d'un acte d'incivmisme claríssim, és propiciar i fomentar l'existència de les xarxes delictives que s'aprofitan d'aquests manters. Jo tinc clar que sí.
Però, segons el meu punt de vista, el reforçament dels efectius de Mossos, demandats al seu dia pels alcaldes de Calafell i El Vendrell i una campanya de conscienciació, dirigida a la població perquè s'abstengui de comprar aquests productes, són mesures del tot necessàries i ben rebudes, encara que no seran suficients si no es fan els esforços conjunts -Administracions/empresaris/"manters"- per donar sortida a les persones que es tobren en la necessitat de vendre fora de la legalitat. Aquest és el problema de fons que depen de molts factors i del que no hem de fugir. El que avuí ha quedat clar és que no en podem crear d'altres sobrevinguts i ens hem de felicitar perque aquesta sigui una visió ampliament consensuada i compartida.
Oferta de feina: dinamitzador Punt TIC a Badalona
Un company de l’associació MITHRA em fa arribar una oferta de feina que creiem que pot ser de l’interès d’alguns lectors de Badalona Bitàcola. Amb el seu permís, la reproduïm a continuació, amb el benentès que totes les qüestions referents a l’oferta s’han de fer arribar directament a info@e-mithra.org.
OFERTA DINAMITZADOR BADALONA
Necessitem dinamització a un punt TIC de Badalona amb alta densitat immigrant d’estrangers.
Busquem una persona amb gran capacitat de gestió i dinamització, acostumat a treballar de forma autònoma.
Oferim feina estable amb gran autonomia.
Horari compactat de mati i tarda alterns negociable.
Sou segons barem MITHRA per jornada completa. Possibilitat de complementar amb d’altres tasques.
Imprescindible experiència en dinamització de telecentres.
Valorable:
- Residència a Badalona o rodalies.
- Idiomes.
- Coneixements de programari lliure i cloud computing.
- Acostumat a treballar per objectius amb gran autonomia.
- Títol ACTIC
Els interessats heu d’enviar CV a info@e-mithra.org tot posant a l’assumpte: DINAMITZADOR BADALONA
Gràcies.
