Despropósitos de año nuevo
‘El partit dels treballadors de Choson’
Choson, peninsula asiàtica dividida en dos estats des de 1945: Corea del Sud i Corea del Nord que van tenir una cruenta guerra els anys cinquanta del segle XX.
Pyongyang és la capital de Corea del Nord, un règim comunista ordodox i hermètic respecte qualsevol tipus d’influències i de notícies exteriors. Tanmateix segons sembla és el país que més ajuda humanitària rep del món, però això sí, redistribuïda pel govern. Buscant informació al respecte he trobat de retruc una altra dada sorprenent, l’Estat d’Israel és el que rep per habitant més Ajuda Oficial al Desenvolupament tot i ser un dels vint-i-cinc països més rics del món. Segurament el gran pes dels pressupostos militars fan destarotar-ho tot.
De retorn a Corea del Nord, el culte totalitari del líder, la militarització del país i el control tutelar absolut de la població: d’expressió, de pensament, de moviments… són altres caraterístiques que defineixen el país.
Recentment Corea del Nord, governada per una dinastia familiar, ha estat notícia per la defunció de Kim-Jong-Il, que serà substituït pel seu fill menor Kim Jong Un. El fet m’ha portat a llegir la novel·la gràfica – el còmic – Pyongyang de Guy Delisle de la prolífica editorial bilbaina Astiberri. Una història original del tot recomanable que retrata com si fos un documental una realitat trista i asèptica, deshumanitzada diria jo, d’un règim omnipresent en la línia de la novel·la 1984 de George Orwell i que té punts de coincidència sobretot per les conjectures sobre el que realment estem veiem i deixem de veure amb el reportatge de Miquel Calçada a Afers Exteriors acompanyat pel entusiasta delegat del règim Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez.
Una crònica d’un absurd extrem, com tants d’altres que hi ha al món occidental i que ofeguen la llibertat.
Hello Dear
El Síndic y sus "visitas relámpago".
Lo cierto es que resulta inquietante el momento, la forma y la ausencia de argumentos del Síndic, lo que no significa que no haya actuado de acuerdo a sus competencias y en cumplimiento de sus obligaciones pero, como miembro de la Guardia Urbana que soy, estoy deseando conocer el resultado de la inspección porque también estoy completamente seguro que servirá para que la ciudadanía de Badalona conozca, a través de un alto representante de la Generalitat, que las instalaciones del Preventorio de su ciudad; la preparación de los agentes que reciben y custodian a los detenidos; las zonas donde se toman las declaraciones así como los protocolos de detención, las garantías de los derechos y el posterior traslado de detenidos a la Comisaría de Mossos d'Esquadra SITUAN A LA GUARDIA URBANA DE BADALONA EN EL ESCALÓN MÁS ALTO EN CUANTO A LOS ÍNDICADORES que deben cumplir este tipo de instalaciones.
No es fruto de uno ni dos ni 10 años. Es el resultado de décadas de mejoras y del trabajo de muchísimos estamentos municipales y personas dedicadas y comprometidas con su profesión.
NOVA EDICIÓ REVISTA DE BADALONA
NOTICIES ALS DIARIS LOCALS DE BADALONA
El hierro que iluminó
Stop violencia!
Entre l’Isonzo i el Piave: el front italià a la Primera Guerra Mundial
Les darreres lectures i recerques sobre Venecia, ciutat que he pogut visitar recentment, m’han portat a un tema poc conegut més enllà dels entesos però força interessant: el gran desgast dels exèrcits contendents a la Primera Guerra Mundial al front italià.
Segurament la guerra de les trinxeres entre alemanys i francesos i el front rus és més conegut per nosaltres tot i que la gran carnisseria amb centenars de milers de morts que va viure’s al Trentino i al Véneto entre les tropes italianes i les austrohongareses i alemanyes és igualment impactant.
Els successius fronts i batalles a l’entorn del riu Isonzo i després de la reculada italiana al Piave van representar una gran sagnia de combatents i per les poblacions del territori. Es colpidor el testimoni de l’artista Santiago Rusiñol al llibre Espurnes de la guerra: deu jorns al front italià recull d’articles publicats al setmanari republicà l’Esquella de la Torratxa el 1917 on explica l’estada juntament amb un grup d’intel.lectuals espanyols com Unamuno, Castro i Azaña, al front de Trieste. Entre d’altres visitants del front també va ser-hi com a corresponsal Ernest Hemingway (foto que il·lustra l’article).
Venecia va ser bombardejada des de l’aire, la ciutat estava força preparada amb reflectors per protegir els indrets patrimonialment importants, tot i així el plafó de Tiépolo del temple degli Scalzi (al costat de l’estació ferroviària) va ser força malmès i actualment es conserva parcialment a l’Acadèmia. A l’episodi del còmic Corto Maltés a Venècia dins de Les Céltiques apareix un atac aeri que, d’altra banda, ja havien intentat anteriorment els austrohongaresos el 1849 amb globus aerostàtics. Com podem veure, el bombardeig d’una ciutat patrimoni de la humanitat com Duvroknic pels serbis o el pont de Mostar pels croates els anys noranta del segle passat, si parlem d’una zona propera a l’Adriàtic, tenia precedents anteriors.
Una breu resenya del front italià podeu trobar-la aquí. Un darrer enllaç que podeu veure d’aquest mateix context bèl·lic és el segon episodi de Les Céltiques centrat en una aventura d’en Corto perquè els aliats recuperin el tresor amagat del Rei de Montenegro que es trobava en un poble abandonat en terra de ningú.
