Presentación del libro: Juan Andrade vida y voz de un revolucionario
Els bous davant del carro
Hi ha coses que no acabo d'entendre. Ja sé que em diran que peco d'innocent, de babau o que realment al darrere de la meva estranyesa hi ha, fins i tot, mala fe. El cas és que no entenc per què l'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s'entesta a tirar pel dret i fer les coses tot sol quan pot arribar a consensos amb la resta de forces polítiques del consistori. O va accelerat o es creu que té una majoria absoluta que és inexistent.
No li hauria costat res complir la seva paraula i portar la qüestió dels correbous de Llefià al ple municipal. Sabia que el plenari, malgrat l'oposició d'Iniciativa, l'hi aprovaria, perquè és força improbable que els socialistes votessin en contra d'un fet que ha esdevingut tradició –malgrat que relativament recent, és del 1984– en el districte badaloní on el PSC treia les seves majories polítiques, feu que deu aspirar a recuperar si vol tornar a governar. Fins i tot Convergència hi hauria votat a favor o s'hauria abstingut, no en va també cobeja Llefià.
Així doncs, què li costava fer les coses bé? Ha posat el carro davant dels bous. No ha pensat en termes de diplomàcia política sinó en rèdits electorals. El líder del PP volia que sabessin que si Llefià té correbous és gràcies a ell i ara ja ho saben.
Prendre aquesta opció és una manera de fer les coses que respon al reconeixement implícit d'una feblesa. L'alcalde sap que el seu partit només podrà continuar governant Badalona si el PP aconsegueix una majoria prou àmplia per no haver de dependre de ningú, ni tan sols de CiU. Per aquest motiu prioritza i prioritzarà els interessos de partit als del consens polític i, quan calgui, sacrificarà els de la ciutat; i això ho patiran, sobretot, els veïns de barris on el PP no té opció a ser majoritari.
El camí, però, és llarg i la solitud no és mai bona. Garcia Albiol faria bé de recordar que fer empipar el seu homòleg de Sant Adrià enviant-li els pakistanesos que no vol (per exemple) li pot tornar en contra en els consells d'administració de Marina Badalona, on necessita el suport d'un Consell Comarcal que no controla. I a Badalona mai se sap com caurà el dau; avui totes li ponen, però en aquesta vida mai saps de qui t'hauràs d'acabar refiant...

Primavera Global’12
Problema sexual (anotacions de la #setmanalaica).
Click here to view the embedded video.
El bisbe, Juan Antonio Reig Pla, en una homilia retransmesa per Tv-2, va triomfar entre la ‘penya’ carca de pedra picada amb el seu repertori homòfob i antiavortista més tradional que trepitja els valors cívics i de respecte més elementals. No haurien de quedar impunes les seves paraules.
Ara fa uns anys, el guitarrista dinamiter Jorge Martínez i els Ilegales ja van ensenyar les dents a la ‘parròquia’ en una actuació a la Tv i quin era el camí cap a la porta de sortida: ‘Señora, si no le gusta mi careto, cambie de canal’.
Un altre aspecte que penso rellevant de la #setmanalaica, sobretot per explicar-nos una història heterodoxa, va ser l’emissió de la pel·lícula La mujer Papa dimecres a la nit a Antena-3. La veritat va sorprendre’m i vaig veure-la sencera. Vaig seguir el fil del travestisme de Johannes el inglés, una noia que va fer-se passar per home per tal d’accedir al coneixement i a les tasques de l’església, arribant al pontificat a mitjans segle IX.
La història és una llegenda ja que el zel censurador de la Santa Seu va esborrar per a la posteritat qualsevol referència quan van assabentar-se de la seva condició de dona. Tanmateix, sembla ser que realment podria haver-se donat el cas.
Un moment inspirat del film va ser quan l’encara Joana, davant les sentències en públic d’un mestre integrista sobre la manca d’intel·ligència de les dones, ella va respondre fent referència a la història bíblica més o menys així: ‘en quan a la força de voluntat, pot considerar-se que la dona és superior a l’home ja que el desig de coneixement i aprenentatge va fer que Eva provés la poma. Adam va menjar-la perquè Eva va demanar-li’. Rodó.
XERPES (publicat a El Triangle el 19/01/12)
Els 15 incompliments de Rajoy (Font: Diari ARA)
Els toros i la barrera
Les coses, en política com en tantes altres coses, no es veuen igual quan s’està còmodament darrere la barrera –a l’oposició– que quan es governa. Quan un s’embruta les mans i està enmig, perdoneu l’expressió, del merder, ja no es poden fer segons quins dis-cursos. Mentre Xavier Garcia Albiol era a l’oposició assegurava que quan governés imposaria la llei a Badalona. O sigui, que hi hauria menys delinqüència que quan manava el triumvirat PSC-CiU-ERC, que segons deia aleshores Garcia Albiol feia polítiques massa toves.
Les dades, ai las, són traïdores. El president del grup municipal popular governa des de juny de l’any passat i en sis mesos no va poder fer baixar l’índex de delictes. En el còmput del 2011 hi va haver un augment de delictes de l’1,9%. I ningú, amb un cert grau de seny, pot dir que aquest repunt és culpa únicament dels sis mesos anteriors a l’arribada al poder del PP.
Els números certifiquen que és més fàcil receptar la medecina que haver de prendre-la. Badalona és una ciutat molt complexa i el tema de la seguretat no és un brau fàcil de torejar per molt que el PP n’hagi fet una prioritat, cosa que –val a dir– també va fer l’anterior govern i anteriors governs abans que ells.
Primer, perquè és una ciutat amb una densitat d’habitants molt important, sobretot en certes zones molt deprimides econòmicament, i això genera situacions que no són fàcils de resoldre perquè els problemes d’arrel, l’atur i la pobresa, difícilment es poden solucionar des de Badalona, perquè la magnitud de la tragèdia sobrepassa les competències locals i, per tant, els recursos de què disposa l’Ajuntament.
Segon, perquè aquest escenari és ideal per a l’activitat de xarxes delictives organitzades que, combinades amb els delinqüents habituals, incrementen la sensació d’inseguretat. Afegim-hi els passavolants que fan cap a la ciutat i ja tindrem el brou del conflicte preparat.
Tot plegat no és resol només amb més policia –en molts casos fan més feina uns millors serveis socials–. Cal, fonamentalment, la implicació de les administracions catalana i estatal. En cas contrari, l’alcalde estarà sol davant el perill.
